Estudià violí al Conservatori del Liceu de Barcelona i viola al Conservatori de Madrid amb Antonio Fernández Bordas. També feu estudis de guitarra al Conservatori del Liceu i amb Miquel Llobet, i d’harmonia i composició amb Bartolomé Pérez Casas, a Madrid, i Vicenç M. de Gibert. Viola solista de diverses formacions, com ara l’Orquestra Pau Casals o l’Orquestra Simfònica de Barcelona, fou un dels fundadors del Quartet Ibèric (1926) i actuà com a solista amb diverses orquestres internacionals. Com a guitarrista actuà per Espanya i Europa. El 1961 s’inicià en la docència de la guitarra, activitat a la qual es dedicà de ple des de la seva càtedra del Conservatori del Liceu. El 1971 fundà el Quartet Tarragó. Escriví música per a guitarra i feu arranjaments i transcripcions d’obres clàssiques i dels antics sonadors de viola de mà. El 1955 guanyà el premi del Concurs Internacional de Bolonya per a obres de guitarra. Pare de la també guitarrista Renata Tarragó , alumna seva i més tard ajudant com a docent i amb la qual compartí nombrosos concerts i gires internacionals.
Gracià Tarragó i Pons amb la seva filla Renata Tarragó i Fàbrega
© Fototeca.cat
Guitarrista, violista i violinista.