El sector de la dreta del riu és molt poc extens; el sector de l’esquerra comprèn la llarga vall de la Comalada, que davalla del pic dels Tresvents (2 731 m alt), al massís del Canigó, on es troben el santuari de Sant Guillem de Combret, el mas i fàbrica d’electricitat de l’ Allau i el llogaret de Bennat, i, a l’extrem oriental, al límit amb el terme de Montferrer, el mas i castell de Coç. El bosc ocupa bona part del terme (roures, castanyers i, sobretot, faigs i coníferes). La major part de la superfície agrícola (509 ha) correspon a pastures i farratge (498 ha) i només 12 ha es dediquen a hortalisses, 5 ha a arbres fruiters (pomeres) i 1 ha a cereals. La ramaderia és integrada per 386 caps de bestiar oví, 123 caps de boví i 53 de cabrum. El poble (89 h agl [1982]; 562 m alt) és a l’esquerra de la Tet, a la confluència amb el riu de la Comalada, al voltant de l’església parroquial, de construcció moderna. El terme se separà administrativament de Prats de Molló el 1862.