Situada a l’altiplà iranià, a 1.230 m alt., prop dels vessants meridionals de l’Elburz, és cruïlla de comunicacions entre la Mediterrània i l’Orient, la qual cosa n’ha afavorit el comerç i el desenvolupament industrial. Té indústria tèxtil (llana i cotó), tabac, muntatge d’automòbils, ciment, vidre, cuir i calçat, pneumàtics i una gran refineria de petroli unida per oleoducte als jaciments d’Ahwaz i Masjed Soleymān. És el centre econòmic i cultural del país; el barri modern, al nord (1925), contrasta amb els barris del sud, antics, típicament orientals, de carrers estrets i cases velles apilonades. L’abastament d’aigua, inadequat fins fa poc, és ara assegurat per la presa Farahnaz Pahlavi. Té aeroport internacional. Centre d’ensenyament superior.
La primera notícia apareix en el Fars-Namí (segle XII), que en parla com d’un raval d’al-Rayy (Rages). Amb la caiguda de les ciutats veïnes, sobretot d’al-Rayy, a les mans dels mongols (1220), començà una existència autònoma, bé que restà insignificant fins els timúrides. El primer viatger occidental a esmentar-la fou Clavijo, que la visità el 1404. L’època del gran desenvolupament s’inicià durant la dinastia safàvida i quedà consolidat en ésser constituïda com a capital de Pèrsia pel qajarita Āgā Muḥammad Khan el 1786. La fundació de la universitat data del 1935. L’edifici més notable és la mesquita Sipāhsalār (segle XIX). El palau reial de Gulistan té l’anomenat “tron dels paons”. És important també la muralla, amb 114 torres, construïdes el 1554.