Reuní, al voltant de Philippe Sollers i Julia Kristeva, un grup d’intel·lectuals com Jean Ricardou, Denis Roche, Marcelin Pleynet i altres, els quals, des de perspectives diferents (lingüística, semiòtica, psicològica i marxista), s’interrogaren sobre els problemes de la creació literaria en el món actual, sobre la funció de l’intel·lectual i la possibilitat de trencar els motlles ideològics i lingüístics. El seu paral·lelisme intencional amb el moment surrealista fou evident. Proclamà la intenció de renovar l’home en el seu contacte amb el món, transformant, primerament, el seu llenguatge. El moviment, però, entrà en decadència a partir del 1975 i la revista deixà de publicar-se el 1983.