Fill d’Esteve III Enric, comte de Meaux i Brie i de Blois i Chartres, i d’Adela, germana d’Enric I d’Anglaterra. Féu costat a la noblesa de l’Illa de França en la lluita contra els sobirans de la nissaga capeta. Guanyà a la seva causa diversos barons dels dominis reials i inicià una situació d’enfrontaments violents i tensions entre aquests feudals i la casa reial. S'enfrontà sense èxit a Lluís VI de França el 1107, i novament el 1112, aliat amb Enric I d’Anglaterra. Poc després demanà clemència al monarca i es retirà a Chartres. Aliat de nou amb el rei d’Anglaterra, atacà els dominis reials, però fou derrotat prop d’Alençon (1118). Vers el 1137 féu la pau amb Lluís VI i més tard amb el seu successor Lluís VII. Arran de la seva mort es perderen definitivament els comtats de Blois i Chartres.