Lluità a Britània i a l’Àfrica amb el seu pare el comte Flavi Honori Teodosi. En morir aquest executat a Cartagena (376), es retirà a Cauca, fins que Gracià el nomenà august d’Orient (379) i l’envià a lluitar contra els gots a l’Orient i a Il·líria. S'establí a Tessalònica i després a Constantinoble, reorganitzà l’exèrcit i expulsà els gots de Tràcia; després tingué algunes derrotes, però finalment aconseguí de dominar-los i fer la pau: una part dels gots s’establí al S del Danubi, mentre que d’altres passaren a formar part de l’exèrcit imperial com a federats. Batejat a Tessalònica (380), feu tancar els temples arians i proclamà la unitat religiosa de l’Imperi, sota l’autoritat dels bisbes de Roma i d’Alexandria; convocà el concili I de Constantinoble (381).
A l’Occident, entre el 370 i el 400, formà amb les Illes Balears la província Baleàrica de l’Imperi, tot i que, segons Isidor de Sevilla, les considerava encara com a part de la Tarraconense. Reconegué l’usurpador Màxim, però quan aquest atacà Valentinià II, s’hi oposà, el derrotà a Hongria i el feu presoner a Aquileia. Mort Màxim a mans dels soldats (388), i derrotat i mort el seu fill Víctor per Arbogast, restablí Valentinià; es reservà, però, el govern d’Itàlia. En reprimir un motí contra els gots a Tessalònica, feu matar tota la població (390); amonestat, però, per sant Ambròs a Milà, feu penitència pública i visqué retirat un quant temps.
De tornada a l’Orient, lluità contra els bàrbars a Macedònia (391). Retornà a l’Occident per tal d’oposar-se a Arbogast i a l’usurpador Eugeni, els quals derrotà a Wippach, vora el riu Frigidus (394). Per darrera vegada, reuní tot l’imperi Romà sota la seva autoritat, des d’Escòcia fins a Mesopotàmia. Associà al govern (395) els seus fills Arcadi i Honori. El 415 el seu nom fou imposat al seu net, fill d’Ataülf i de Gal·la Placídia, filla seva, nascut a Barcelona. A la seva mort, Arcadi el succeí a l’Orient, mentre que Honori regnà a l’Occident sota la tutela d’Estilicó, el qual havia casat amb la seva neboda Serena.