Es tenen molt poques notícies de la seva vida. Sembla que pertanyia a l’aristocràcia i que, en arribar al poder la classe burgesa, es dedicà a escriure un llibre d’elegies, adreçades al seu amic Cirnus, al qual volia inculcar els principis i l’ideal aristocràtics contra la nova classe que havia assolit el poder.
Se li ha atribuït un recull de poemes —dividit en dos llibres i format per mil quatre-cents versos—, que palesen un fort ressentiment i que recorden els versos de Soló, Mimnerm i Tirteu (ja que, en ocasions, són recollits literalment). Això ha fet pensar que l’obra de Teognis era, en principi, una antologia; però, amb tot, pel fet d’ésser marcada amb un segell propi —el segell amb el qual el poeta signa la propietat dels seus versos—, cal acceptar l’existència d’un cos central autèntic, amb una personalitat pròpia, clarament definida.