i el Ter | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Ter

el Ter a Cellera de Ter, amb els cingles del Far, al fons
© Fototeca.cat
Riu de Catalunya que neix al Pirineu Oriental i que desguassa directament a la Mediterrània.

Neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases (Ripollès), a la vall glacial de Morenç, a 2.400 m alt. La seva capçalera és al Ripollès; a la plana de Vic s’orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d’uns 167 km, lliura les seves aigües a la platja de Pals, on hom li estima un cabal mitjà natural de 29,4 m3/s. Deixa la zona axial dels Pirineus a Camprodon, on recull les aigües del Ritort que ve de coll Pregon. Després, a Sant Pau de Seguries, s’endinsa pels sediments eocènics marins de la Depressió Central, que segueix per Sant Joan de les Abadesses fins a Ripoll, on rep el Freser. Després d’aquesta afluència porta ja un cabal d’uns 9 m3/s. Des d’ací excava una fonda vall que travessa de nord a sud els plecs del mateix terreny, perpendicularment, fins a Torelló, on se li uneix el Ges. S'esplaia mandrosament per Manlleu i Roda, on rep el Gurri i inicia un dramàtic canvi de direcció cap a llevant i excava la pregona vall epigènica amb la qual travessa el rocam paleozoic de les Guilleries, a l’entrada de les quals se li uneix la riera Major. Probablement aquest canvi és per antecedència, sense haver passat mai pel llit actual del Congost, com havien cregut geògrafs i geòlegs fins als darrers anys (riu Brugent). A Sau hom hi ha mesurat 18 m3/s. Al Pasteral surt de la Depressió Prelitoral; rep el Brugent, i per Anglès, Bescanó i Salt arriba a Girona, on se li uneix l’Onyar. A la sortida de Girona, a Pedret, abans de rebre l’aportació de l’estany de Banyoles a través del Terri, hom li atribueix uns 25,4 m3/s.

El Ter al seu pas per Sobrànigues (Gironès)
JoMV (CC BY 4.0)
És un riu d’una certa prestància el que circula pel congost de Sant Julià de Ramis, des d’on es perd en amples meandres per la gran planura sedimentària recent del Baix Empordà. Poc abans de la seva fi emmiralla en les seves aigües encara les altes terres de Torroella de Montgrí, i desguassa per una sola boca, després d’haver-ne abandonada alguna altra en temps moderns.

És un riu molt aprofitat. Ultra el gran nombre de fàbriques que funcionen totalment o supletòriament amb les seves aigües, té instal·lada, a la capçalera, la central hidroelèctrica de Tregurà, de 5.700 kVA (més els 10.000 del Freser). Amb tot, és a les Guilleries on s’han construït grans centrals: la de Sau, amb un pantà de 177 hm3; la de Susqueda, amb un de 223 hm3; la del Pasteral, amb un de 2 hm3; amb alternadors de 52.800, 71.500 i 5.600 kVA, respectivament. Les altres instal·lacions no ultrapassen els 9.000 kVA. En canvi, el regadiu hi és poc important: de 26.013 ha previstes, a la seva conca, hom només en rega 6.425. Des del 1966 el pantà de Sau cedeix un cabal de 8 m3/s del Ter per a l’abastament d’aigua de Barcelona.

El Ter té una abundància d’aigües modesta: els 13 l/s/km2 ja no els recupera aigua avall de Ripoll. El seu règim té una retenció nival, molt acusada al gener, al llarg de tot el seu curs. Segueix una revinguda de fusió primaveral al març, poc superior al valor modular, i un cabal màxim al maig en sumar-se a les pluges vernals les aigües de fosa. A l’estiu mostra el seu cabal mínim, amb coeficient entre 0,5 i 0,6 del mòdul. Finalment, al novembre acusa les pluges tardorals d’origen mediterrani en retornar el valor modular. Aquest decurs anyal de les aigües és accidentat d’una manera essencial, i amb molta freqüència, per la intensitat horària, sovint exorbitant, de les pluges tardorals, que originen grans inundacions als rius de les terres gironines, les quals han damnificat repetidament les concentracions fabrils i humanes del peu del riu i de tot el Baix Empordà. Girona, situada en un lloc molt exposat a aquest respecte, a la confluència del Ter, el Galligants, l’Onyar i el Güell, té un trist historial. Hom pot assenyalar com a dates més destacades quant a víctimes i estralls: octubre del 1552, novembre del 1599, setembre del 1678, octubre del 1763, novembre del 1829, setembre del 1843, octubre del 1861. Quant a freqüència, des del 1960 Girona ha sofert inundacions el 1962, 1963, 1965, 1969 i 1970, també de tardor. Les obres fetes recentment a l’Onyar no han anul·lat encara els perills engendrats per l’humor variable del Ter i els seus afluents, deguts a la brusca incidència de les llevantades (que no troben obstacle) damunt les aigües quan ja baixen grosses de muntanya. L’any 2010, el curs baix del riu fou inclòs al parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter.

Col·laboració: 
VMa
Llegir més...