Estudià teologia a València. Ordenat de sacerdot, obtingué un benefici a Tarragona. Bisbe d’Elna (1579-86), assistí el 1584 al concili provincial de Tarragona. Fou després bisbe de Tortosa (1586-87) i arquebisbe de Tarragona (1587-1603). Adoptà el cerimonial romà i celebrà els concilis del 1598 i el 1602. El 1602, arran de la destitució del lloctinent general de Catalunya duc de Feria a causa de l’empresonament dels diputats acusats de desobediència, fou elegit per a aquest càrrec. Decretà l’alliberament dels diputats i féu publicar les constitucions, llevat de les cinc conflictives —com la prohibició de l’ús dels pedrenyals— que havien motivat l’incident amb els diputats. Amb tot, afrontà la vidriosa qüestió dels pedrenyals, i en prohibí l’ús el 1603, en un intent de posar fi al bandolerisme. Sense ambicions polítiques i desitjós de reintegrar-se a la seva missió eclesiàstica, demanà la dimissió, que li fou acceptada. Morí poc després.