i Josep Termes i Ardèvol | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep Termes i Ardèvol

Historiografia
Josep Terme i Ardèvol
© Òmnium Cultural
història hist
Historiador.
Barcelona, 27 de juliol de 1936 — Barcelona, 9 de setembre de 2011

Formació i trajectòria acadèmica

Estudià farmàcia (1953-57) i posteriorment filosofia i lletres, disciplina en la qual obtingué la llicenciatura per la Universitat de Barcelona l’any 1963. Lector de castellà a la Universitat de Sheffield (1963-64), el 1964 esdevingué professor ajudant a la UB, d’on fou expulsat l’any 1966 junt amb altres professors per la seva activitat contra el règim franquista.

Posteriorment s’integrà a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968, per la qual es doctorà l’any 1971. Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona (1982), el 1991 ho fou a la Universitat Pompeu Fabra i a l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives. Es jubilà l’any 2006. 

Temàtica i evolució dels estudis 

Centrat en la història social i, molt en particular del moviment obrer a Catalunya, les seves recerques i les corresponents anàlisis i conclusions sobre aquests temes poden dividir-se en tres etapes: en la primera, que abasta fins a mitjan anys setanta, estudià l’anarcosindicalisme i l’organització de la Primera Internacional a l’Estat espanyol.

En la segona, fins al final de la dècada dels anys vuitanta i que té l’origen en el treball El federalisme català en el període revolucionari de 1868-1873 (1972) i en la ponència El nacionalisme català: problemes d’interpretació (1974), es dedicà sobretot a reinterpretar les actituds de l’obrerisme i dels moviments populars envers el catalanisme, posant en qüestió gran part dels postulats del marxisme més ortodox (representats sobretot per l’obra de Jordi Solé i Tura), que el reduïen a un fenomen burgès.

La tercera etapa estigué marcada per les grans síntesis interpretatives.

Publicacions

  1. Anarquismo y sindicalismo en España: la Primera Internacional, 1864-1881 (1972; una primera versió del 1965)
  2. Els moviments socials a Catalunya, el País Valencià i les Balears. Cronologia (1800-1939) (1967, amb Emili Giralt i Albert Balcells)
  3. Cartells de la República i la Guerra Civil (1978, amb Jaume Miravitlles i Carles Fontserè)
  4. La immigració a Catalunya i altres estudis d’història del nacionalisme català (1984)
  5. La guerra de Catalunya en el seu cinquantenari (1986, discurs sobre el cinquantenari de la Guerra Civil)
  6. De la Revolució de Setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939) (1987, volum de la Història de Catalunya, dirigida per P.Vilar)
  7. Història gràfica del moviment obrer a Catalunya (1989, amb Francesc Bonamusa, Pere Gabriel i Josep Lluís Martín)
  8. La Universitat de Barcelona (1991, coordinador)
  9. Les Bases de Manresa i els orígens del catalanisme (1992, amb Agustí Colomines)
  10. El futur del catalanisme (1997, amb Jordi Casassas)
  11. Les arrels populars del catalanisme (1999)
  12. Històries de la Catalunya treballadora (2000)
  13. Història del catalanisme fins al 1923 (2000)
  14. Patriotes i resistents: història del primer catalanisme (2003, amb Agustí Colomines)
  15. Misèria contra pobresa: els fets de la Fatarella del gener de 1937: un exemple de resistència pagesa contra la col·lectivització agrària durant la Guerra Civil (2005)
  16. Història del moviment anarquista a Espanya (2011).
 Dirigí, a més, l’obra col·lectiva Catalunya, València i Mallorca (1993), fou autor del volum VIII de la Història universal dirigida per Javier Tusell Gómez, i assessor de direcció de la Història de la cultura catalana.

Altres activitats

Fou impulsor i col·laborador de nombroses publicacions, congressos i seminaris: cofundador i membre del consell de redacció (1970-88) de la revista Recerques, i formà part del consell assessor d’altres publicacions, entre les quals cal citar Serra d’Or, Estudios de Historia Social, Agricultura y Sociedad, L’Avenç, Història Social, Cercles, El Contemporani (del qual fou director) i altres, en les quals també col·laborà.

Tingué responsabilitats en nombroses iniciatives per a la difusió del patrimoni històric i documental català: fou codirector del 1976 al 1980 de l’equip que classificà els fons d’arxiu de l'Ateneu Barcelonès, director de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català (1983-93), membre del Comitè del Centenari del 1989 de la Comissió Institucional Lluís Companys, del consell assessor de l’Institut Cambó i director (1999) de la Xarxa Temàtica d’Estudi del Catalanisme Popular.

Des dels anys d’estudiant fins el 1974 fou un militant destacat del Partit Socialista Unificat de Catalunya.

Al febrer del 2011 llegà al Museu d’Història de Catalunya el seu arxiu personal sobre moviment obrer i el catalanisme dels segles XIX i XX, que comprenia prop de 30.000 volums, documents i objectes  recopilats durant seixanta anys. 

Guardons

  1. Creu Sant Jordi (1990)
  2. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2006)

Col·laboració: 
JFL
Llegir més...