i Terol | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Terol

Nom castellà deTeruel (es)
Municipi
Espanya
Nom castellà deTeruel (es)
Vista de Terol
© Fototeca.cat
Municipi de la comunitat autònoma d’Aragó, capital de la província homònima.
Població: 
343 h
[2009]

És situada a l’altiplà de Terol, sobre una terrassa rocallosa d’uns 60 m d’altitud, a la riba del Túria, prop de la confluència amb l’Alfambra. Centre administratiu i comercial, que s’ha desenvolupat gràcies a la funció de capital provincial i s’ha beneficiat de la instal·lació d’un polígon industrial, té indústries farineres, de la fusta i de materials de construcció. També hi ha fabricació de terrissa. És seu episcopal.

Vista de la plaça del Torico de Terol
© CIC-Moià
Corresponent a l’antiga Turba, rival de Sagunt, i destruïda pels romans, fou reconstruïda pels àrabs. Conquerida per Alfons I de Catalunya-Aragó el 1171, aquest donà la vila a Berenguer d’Entença, senyor de Saragossa, i passà després al fill d’aquest, Bernat d’Entença i de Liçana, a la mort del qual (1205) revertí a la corona. Gràcies a la seva situació s’hi desenvolupà des d’aleshores una important indústria de draps i d’armes. Intervingué en la conquesta de València, i el 1264 hi tingué lloc una revolta social protagonitzada pel poble menut. El seu territori o comunitat aconseguí, sota el regnat de Jaume II, una organització més definida i representació pròpia a les corts. El 1347 Pere III l’elevà a ciutat per tal d’atreure's els seus habitants en la guerra contra els unionistes. Durant la guerra dels Dos Peres caigué en mans del rei de Castella (1362). La família Fernández de Heredia hi exercí un eficaç mecenatge i l’embellí i fortificà. Al s. XV la ciutat inicià la decadència: a la cort del 1427, celebrada a l’església de San Martín, Alfons el Magnànim en mantingué els furs, i les discòrdies entre la ciutat i la comunitat i les famílies nobiliàries hi col·laboraren; el tribunal de la inquisició, implantat el 1485, motivà la fugida dels jueus i l’oposició aferrissada contra el rei. Durant les Germanies, al principi del s. XVI, Terol no es veié tampoc lliure d’intents de revolta i d’adhesió al moviment valencià, que foren reprimits des de Saragossa. De nou s’oposà al rei en la qüestió del justícia major de Saragossa en 1591-92. La ciutat decaigué posteriorment, i la seva població ha experimentat un creixement molt baix durant el s. XX. Durant la guerra civil, el 1937, fou escenari d’una batalla sagnant (batalla de Terol).

Campanar mudèjar de la catedral de Terol
© CIC-Moià
Conserva una part de les muralles medievals, així com alguns monuments importants, entre els quals es destaca la catedral, de tres naus (s. XIV), d’estil goticomudèjar, i amb un teginat a la nau central. El 1538 hi fou afegit un cimbori, inspirat en el de la seu de Saragossa, obra de Miguel de Montalbán. Té annexa una torre d’estil mudèjar, del 1257. Hi ha altres edificis mudèjars: l’església de San Pedro i la de San Martín, amb una torre de planta quadrada. També es conserva un aqüeducte (s. XVI). Hi ha el Museo Diocesano, amb pintures aragoneses, i el Museo Arqueológico.

Col·laboració: 
TMT / EDG / SJV
Llegir més...