i Abdó Terradas i Pulí | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Abdó Terradas i Pulí

Abdó Terradas i Pulí
© Fototeca.cat
història hist
Polític republicà.
Figueres, Alt Empordà, 1812 — Medina Sidonia, Andalusia, 1856

Fill d’un tractant de grans i bestiar, estudià un quant temps a Perpinyà. La seva actuació política assolí inicialment una gran notorietat a Barcelona, on passà a residir el 1840. Hi fundà una organització secreta, la Societat Patriòtica, i començà a difondre un ideari republicà a través d’una Hoja Volante , ben aviat transformada en El Republicano (1842). Antiesparterista, fou elegit al gener del 1842 alcalde de Figueres, però les autoritats no acceptaren l’elecció, que hagué d’ésser repetida fins a cinc vegades, i finalment, pel fet d’haver-se negat a jurar lleialtat a la regència del duc de la Victòria, fou empresonat al castell de Figueres, on romangué fins l’abril del 1842, que pogué exiliar-se a Perpinyà. Des d’allà envià un famós Pla de la Revolució —conegut per la cançó de La campana , possiblement musicada per Anselm Clavé i que tingué una extraordinària popularitat—, que fou publicat per El Republicano . D’altra banda, mentre intentava de recollir un fons econòmic per a preparar una insurrecció antiesparterista, deslligada però dels moderats, es relacionà amb cabetians francesos i fou implicat en el complot comunista de Tolosa del gener del 1843. Detingut, no fou absolt sinó fins a la fi de l’agost del 1843. Tornà a Figueres pel setembre i es veié implicat en el moviment centralista o de la Jamància. Amb residència vigilada (primer a Vilafranca del Penedès, després a Sarrià), fou desterrat finalment a Sigüenza (1844) i aviat tornà a l’exili. Des de París llançà l’1 de juliol de 1848 una crida als republicans instant a la insurrecció ( A los republicanos españoles ), alhora que criticà els matiners i la coalició entre republicans i carlins. Després de la revolució del juliol del 1854, fou elegit de nou alcalde de Figueres, càrrec que ocupà de l’octubre del 1854 al juliol del 1855, fins que el capità general Zapatero destituí l’ajuntament i el bandejà. Malalt, residí els darrers mesos normalment a Cadis. Com a escriptor, és autor d’una novel·la romàntica en castellà, La esplanada (1835), sobre els fets del 1828, i de l’obra de teatre El rei Micomicó (1838), paròdia de la institució monàrquica que, malgrat la manca de perícia de l’autor, conté una vivacitat i uns elements lúdics que encara la fan representable. Traduí també la Historia popular de la revolución francesa , d’E.Cabet (1846). Anselm Clavé li dedicà l’obra coral La Revolución (1868).

Col·laboració: 
PGa
Llegir més...