És conegut internacionalment amb el nom de Domenico Terradeglias o Terradellas. Infant de cor a la seu de Barcelona, fou probablement deixeble de Francesc Valls. Anà més tard a Nàpols, on es perfeccionà, al conservatorio di Sant'Onofrio, amb Francesco Durante. Compongué els oratoris Giuseppe riconosciuto (1736) i Ermenegildo, martire (1739), tots dos per a solites, cor i acompanyament instrumental. Del 1739 al 1745 residí principalment a Roma, on debutà com a compositor d’òperes amb Astarto (1739). Durant dos anys (1743-45) actuà de mestre de capella a l’església hispànica de Santiago de Roma (San Giacomo degli Spagnuoli) i compongué moltes obres religioses d’estil italià: misses, salms, motets i un Te Deum. El 1746 anà a Londres, on triomfà amb Annibale in Capua (1746), Mitridate (1746), i Bellerofonte (1747). De retorn visità Flandes i França i l’any 1750 estrenà Didone abbandonata a Torí i Imeneo in Atene a Venècia. S'instal·là a Roma, on estrenà Sesostri, re d’Egitto (1751), poc abans de morir. Aquesta darrera òpera té àries més àmplies que les anteriors i un tercet vocal d’una força dramàtica desconeguda a l’època i és l’única representada a Barcelona al seu temps (1754). Altres obres seves notables són Gli intrighi delle canterine (1740), Romolo (1740), Cerere (1740), Artemisia (1740), Issipile (1741), Merope (1743; editada modernament per Robert Gerhard i representada al jardí dels Tarongers de can Bartomeu, a Barcelona, el 1955 i a Madrid el 1979), Artaserse (1744) i Semiramide riconosciuta (1746). Les seves òperes tenen un parentiu estètic amb les de Leo Hasse; hi empra les àries da capo de cinc períodes. Les seves melodies són molt expressives i el dramatisme hi és subratllat d’una manera notable pels timbres instrumentals. També escriví cantates, duos, àries, i altres obres vocals. És un dels representants més significatius de la primera generació de l’escola napolitana del s XVIII.