i Terrassola i Lavit | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Terrassola i Lavit

Nom oficial del municipi deTorrelavit
Municipi
Alt Penedès
Nom oficial del municipi deTorrelavit
Terrassola i Lavit El poble de Terrassola del Penedès amb l’església romànica de Sant Marçal, al centre
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Penedès, situat a l’extrem septentrional de la plana, a la vall baixa de la riera de Mediona o riu de Bitlles, al límit amb Anoia.
Població: 
1.372 h
[2009]
Extensió: 
24 km2

Situació i presentació

El municipi de Terrassola i Lavit té una extensió de 23,92 km2. El terme és format per la unió dels antics termes de Terrassola del Penedès i de Lavit, que fou proposada el 1920 i acceptada el 1921. Limita al N amb els termes de Cabrera d’Anoia i Piera (ambdós de la comarca d’Anoia), a l’E amb Sant Sadurní d’Anoia i Subirats, al s. amb el Pla del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Sant Quintí de Mediona i Sant Pere de Riudebitlles. És situat al N de Vilafranca, al límit amb la comarca de l’Anoia. Els dos nuclis principals: Terrassola i Lavit, actual cap de municipi, són situats a la vora esquerra del riu de Bitlles, dalt d’un espadat acinglerat entre els llits del riu de Bitlles i del torrent de Sant Marçal, que aboca a l’anterior per l’esquerra separant els dos nuclis, que disten menys de 300 m l’un de l’altre. Les altituds són de 210 m i 202 m respectivament. Diversos agrupaments de població (fins a un total de 10) apleguen tots els habitants del terme.

El poble de Lavit es comunica amb Sant Sadurní (a 6 km) per la carretera de Sant Sadurní d’Anoia a la Llacuna, i amb Vilafranca del Penedès (a 15 km) per la carretera comarcal d’Igualada, que té una derivació que va al Pla del Penedès i a Terrassola i Lavit.

El terreny és ondulat pels contraforts de la serra de Mediona, que segueixen direccions paral·leles de NW a SE, deixant entremig una vall per on s’escola el riu de Bitlles, o riera de Mediona, que és l’artèria fluvial més important del terme. L’estrep del N, amb el puig de Coll-de-ras com a punt més alt (360 m), constitueix el límit amb el terme de Cabrera i la divisòria de les aigües que aboquen a l’Anoia o al riu de Bitlles. Els contraforts de la dreta de la riera de Mediona, on hi ha el puig del Cogull (352 m), la Creu (327 m) i l’Aguilera (349 m), constitueixen la partió d’aigües entre el riu de Bitlles i la conca hidrogràfica de la riera de Lavernó.

La població i l'economia

L’evolució demogràfica del segle XX mostra una tendència a l’estabilitat, amb màxims demogràfics entre els anys vint i els trenta. El 1860 hi havia 1245 h, el 1920, 1399 i el 1930, 1388. Ja a la segona meitat del segle XX, la població era de 1228 h el 1960, 1336 el 1970, 1176 h el 1981, 1231 h el 1991, 1176 h el 1996 i 1209 el 2005.

La superfície conreada ocupa la meitat del terme, gairebé tota en règim de secà; les aigües del riu de Bitlles només s’aprofiten per a regar poques hectàrees. Les dues terceres parts de la superfície conreada són plantades de vinya, i la quarta part, de cereals. Hom hi cull també olives, fruita i hortalisses. La part accidentada del terme és coberta de bosc o de pastures. Les activitats ramaderes no són gaire representatives; hi ha granges avícoles i també alguns ramats d’ovelles. Pel que fa a la indústria, destaquen diverses empreses productores de vi i xampany i, sobretot, la indústria paperera i de cartonatge que, aprofitant les aigües del riu, és tradicional al terme. Al començament del segle XX es produïa paper de fil i d’estrassa (a Terrassola) i paper de fumar (Lavit).

El poble de Lavit

El poble de Lavit es centrat per l’església parroquial de Santa Maria, romànica, d’una sola nau, sobrealçada, i absis refet i porta a la façana de migdia, amb doble arquivolta i àbac. El campanar d’espadanya ha estat reforçat. L’església és documentada el 1134, tot i que és possible que existís de molt abans. El castell de Lavit, segons la memòria popular, era situat als voltants d’aquesta església, bé que no se'n coneix l’emplaçament exacte. Sota el penya-segat hi ha la barriada el Castellot.

Entre les diferents associacions i entitats culturals (grups de geganters, de diables, de teatre, de grallers, de timbalers, etc) que hi ha al municipi destaca la Casa de Cultura. A més es publica la revista El Cep. Al costat de les dependències municipals a l’octubre del 2016 començà a funcionar el Centre d’Interpretació de l’Aigua que explica com el riu de Bitlles va esdevenir l’eix per l’assentament de la indústria paperera al municipi. La festa major s’escau el 15 d’agost.

Altres indrets del terme

Els nuclis de l'antic terme de Terrassola

La part occidental del municipi correspon a l’antic terme de Terrassola del Penedès. Al poble de Terrassola, on vivien 247 h el 2005, hi ha l’església de Sant Marçal, esmentada com a parroquial des del 1209. La memòria popular ha situat al costat d’aquesta església l’antic castell de Terrassola, per bé que no n'ha restat cap vestigi. L’edifici eclesial és romànic, d’una sola nau capçada per tres absis semicirculars disposats en forma de creu i amb un cimbori vuitavat. Els absis i els murs laterals són decorats exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes. La porta primitiva era a migdia; va ser tapiada i se n'obrí una altra a ponent. El castell de Terrassola era situat a prop de l’església, bé que no en resta cap vestigi. Tocant a Terrassola i gairebé unit físicament amb aquest nucli es troba el veïnat de la Pineda, amb 478 h el 2005.

L’antic poble de Sant Martí Sadevesa és a 285 m d’altitud, al SW del cap de municipi. El 2005 hi eren empadronades 10 persones. Es comunica amb la carretera de Vilafranca a Igualada per un trencall. L’església de Sant Martí, que ja existia l’any 1149, consta com a sufragània de Sant Marçal de Terrassola des del 1413. D’origen romànic, ha estat modificada diverses vegades i de l’estil primitiu només conserva la porta de migdia. L’edifici és d’una sola nau amb contraforts als murs laterals i campanar de cadireta. S'hi venera una talla de la Mare de Déu del segle XV. Vora Sant Martí Sadevesa hi ha el veïnat de Can Raspall dels Horts, al qual dóna nom una masia modernista, bastida el 1909 sobre una d’anterior, del segle XVII. Tenia 12 h el 1996. A llevant de Sant Martí Sadevesa hom troba el veïnat de Can Nadal de la Bogadella, amb 44 h el 2005. Al NW del municipi hi ha la caseria del Carrer del Bessó, amb 9 h el 2005, que, encara que és dins el terme de Terrassola i Lavit, pertany a una urbanització situada al terme de Cabrera d’Anoia.

Els nuclis de l'antic terme de Lavit

Tota la part oriental del terme actual, a prop dels municipis de Sant Sadurní i Subirats, correspon a l’antic lloc de Lavit, que si bé era menys extens que el de Terrassola tenia, disseminada en diversos nuclis, una població més nombrosa. Aquests antics nuclis són: el Carrer d’en Bosc (145 h el 2005, 209 h el 1910), veïnat situat a prop del poble de Lavit; la caseria del Carrer de Can Rossell (88 h el 2005, 145 h el 1910), a l’extrem sud-oriental del terme, i, tocant a Sant Sadurní, el nucli de la Riera (15 h el 2005). La caseria del Carrer de Can Rossell celebra la festa major a l’agost.

La història

El castell de Terrassola

El castell de Terrassola és documentat el 1062. El castell i terme de Terrassola foren senyorejats pels Castellet (segle XII) i els Pierola (segle XIII), però al segle XIV eren en poder del prior de Sant Pere de Riudebitlles. El 1372 el comú de Vilafranca del Penedès adquirí la jurisdicció dels pobles de Sant Pere de Riudebitlles, Terrassola, Santa Fe i la Granada. L’any 1632, Sant Pere de Riudebitlles i Terrassola eren de l’abat de Montserrat (jurisdicció civil, documentada des del 1428) i del rei (jurisdicció criminal), encara que més tard la jurisdicció civil passà al capítol de la catedral de Vic.

El castell de Lavit

El castell de Lavit és documentat el 956. Pertangué a Mir Geribert, que s’intitulà príncep d’Olèrdola, el qual hi celebrà el 1042 una audiència. Mir Geribert posseí el castell fins a la seva mort, el 1060. Posteriorment, posseïren el castell Guillem Mir (1066), fill de Mir Geribert i de Dispòsia de Sant Martí; Ramon Guillem (1109); Guillem de la Granada, que pel seu testament del 1198, en el qual signa com a marmessor Ramon de Lavit, deixà el castell de Lavit a Saurina, la seva neboda. El 1205 posseïa béns dins el terme del castell de Lavit Elisenda d’Alcarràs, que els deixà per testament al seu nebot Guillem d’Alcarràs. També posseïa béns dins el terme de Lavit el monestir de Sant Cugat del Vallès, que hi tenia un alou des del 995, confirmat per les butlles papals posteriors.

Segons el fogatjament de vers 1370, els 57 focs del castell de Lavit eren de Jaume Desfar, conseller reial, que els havia adquirit de Joan d’Olzinelles. El 1380 el sobirà vengué la jurisdicció de Lavit a Jaume Desfar. Tanmateix el rei la tornà a adquirir, ja que s’atorgà una nova venda el 1401 a la Universitat de Vilafranca. El 1405, Tomàs Desfar, juntament amb la seva muller i els seus fills, vengué a l’orde de l’Hospital el castell de Lavit. El 1497 aquest orde concedí un privilegi municipal al lloc de Lavit. Al segle XVII la jurisdicció de Lavit pertanyia a la corona, però el domini del lloc devia correspondre a l’orde de l’Hospital, que el 1809 encara el posseïa. En aquesta data consta que el castell ja era derruït.

Col·laboració: 
TLlC
Data de revisió: 
2017-07-24
Llegir més...