i Territoris del Nord-oest | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Territoris del Nord-oest

Nom anglès deNorthwest Territories (en)
Nom anglès deNorthwest Territories (en)
Cascades del riu Athabaska, als Territoris del Nord-oest
© Corel / Fototeca.cat
Territori del Canadà, entre la badia de Hudson, a l’E, i el territori del Yukon, a l’W, que comprèn més d’1/3 de la superfície total del país.
Població: 
27.146 h
[est 1999]
Extensió: 
1.432.320 km2

La capital és Yellowknife. S’estén al N fins bastant més enllà del cercle polar àrtic, i comprèn nombroses illes, entre les quals destaca la de Terra de Baffin. Un gran altiplà interior cobreix una bona part dels districtes de Franklin i Keewatin, mentre que a la part occidental s’obre la vall del Mackenzie entre les muntanyes de Horn i Franklin, prolongada per la gran depressió entre el Gran Llac dels Ossos i el de l’Esclau. Prop d’aquests llacs i del d’Athabaska hi ha les principals mines d’urani i de radi del món. Hom hi explota també mines d’or, argent, coure, plom, tungstè, jaciments de gas natural i també de petroli. Té la densitat de població més baixa del Canadà (0,02 h/km2). La població esquimal (25%), que viu en els districtes de Keewatin i Franklin, es dedica sobretot a la caça i la pesca, mentre que els indis (25% dels habitants) practiquen en gran part la caça i el comerç de pells, sotmès d’altra banda a regulació governamental. La gran riquesa forestal del territori és encara poc explotada. Una delegació del govern canadenc a Yellowknife exerceix les funcions administratives. La primera referència documentada del territori prové de l’explorador britànic Martin Frobisher (1576), però no fou fins al segle XVIII que els baleners i alguns exploradors, com Samuel Hearne i Alexander Mackenzie, s’hi aventuraren. Al segle següent s’establiren les primeres colònies de baleners i caçadors de pells. Fins el 1870, any en què passà al Canadà, la sobirania fou compartida per la monarquia britànica i la Companyia de la Badia de Hudson. El 1912 es fixaren els límits actuals de la província. El 1920, el descobriment de petroli comportà l’inici de les activitats mineres i extractives i el desenvolupament de les comunicacions (autopista al Gran Llac de l’Esclau, instal·lació d’una xarxa de radars, etc.). El 1999 la meitat occidental constituí el territori autònom de Nunavut.

Llegir més...