Estudià a la Universitat de Cambridge, on fou deixeble de J.B. Trend. Professor de llengües i literatures hispàniques a la Queen’s University de Belfast (1950-72), des del 1962 com a catedràtic, i després a la universitat d’Essex (1973-94), d’on fou professor emèrit.
Entre els seus nombrosos treballs sobre literatura catalana cal destacar La poesia de Joan Maragall (1963), Catalan Literature (1972), Selected poems of Ausiàs March (1976, una antologia de poemes d’Ausiàs Marc amb traduccions angleses), Sobre poesia catalana contemporània: Riba, Foix, Espriu (1985), Quatre poetes catalans. Ferrater, Brossa, Gimferrer, Xirau (1991), Modern Catalan Poetry: a European Perspective (1991), les edicions de Readings of J.V. Foix: An Anthology (1998) i Tirant lo Blanc: New Approaches (1999), Three Fifteenth-Century Valencian Poets (2000) i A Companion to Catalan Literature (2003).
És reconegut com a autoritat sobre la poesia catalana del segle XX, però també treballà en la novel·la i la poesia espanyoles: An Anthology of Spanish Poetry 1500-1700 (1968) o l’estudi dedicat a Campos de Castilla, d’A. Machado (1973), i en la novel·la i la poesia llatinoamericanes, la poesia anglesa i la teoria poètica.
Col·laborador habitual del Times Literary Supplement, fou president de l’Anglo-Catalan Society (1962-65) i de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1982-88), de la qual fou membre d’honor (1991). Rebé la Creu de Sant Jordi (1982), el premi internacional Ramon Llull (1995) i el premi Crítica Serra d’Or de catalanística (2001).