El 1947 es llicencià a la Universitat de Cambridge, on fou deixeble de J.B.Trend. Del 1950 al 1972 ensenyà llengües i literatures hispàniques a la Universitat de Belfast, on, des del 1962, fou catedràtic i el 1973 ocupà la càtedra de literatura a la Universitat d’Essex. Entre els seus treballs sobre literatura catalana destaquen La poesia de Joan Maragall (1963), Catalan Literature (1972) i una antologia de poemes d’Ausiàs Marc amb traduccions angleses (1976). Fou una autoritat en poesia catalana moderna, tal com és palès a Quatre poetes catalans. Ferrater, Brossa, Gimferrer, Xirau (1992) i altres publicacions. S'especialitzà també en poesia castellana (cal destacar An Anthology of Spanish Poetry 1500-1700 , 1968, i un estudi dedicat a Campos de Castilla , d’A.Machado 1973). President de l’Anglo-Catalan Society (1962-65) i de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1982-88), el 1995 li fou atorgat el Premi Internacional Ramon Llull i el 2001 el premi Crítica Serra d’Or de catalanística.