i la Tet | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

la Tet

la Tet al seu pas prop de Millars
© Fototeca.cat
Riu del litoral mediterrani, al Rosselló, al Conflent, al Capcir i a l’Alta Cerdanya.

Neix al massís del Carlit, dins el municipi d’Angostrina (Alta Cerdanya), sota el puig Peric, com a emissari de l’estany Blau i dels estanys de puig Peric; després de rebre, per la dreta, el riu de la Grava i, per l’esquerra, l’aigua dels estanys de la Llosa i de l’Esparver, formava a la plana estesa entre el riu d’Aude i el Carlit els aiguamolls de la Bullosa, la Bulloseta i els Ànecs, transformats l’any 1902 en pantà de la Bullosa . Continua pel pla dels Avellans cap al pla de la Perxa i, entre la Llaguna i Montlluís, aprofitant la falla cerdanoconflentina, inicia, profundament encaixat, en direcció SW-NE, la davallada cap al Conflent i el Rosselló, comarques de les quals constitueix l’eix. A l’alt Conflent forma la vall d’Engarra, entre Sautó i Serdinyà, que el llarg congost de les Graus, obert a través de les llicorelles, tanca abans d’Oleta. En aquest sector de capçalera rep, per la dreta, el riu de Balaguer i de Carançà. A la petita conca epigènica d’Oleta, per la dreta, el riu de Mentet i, per l’esquerra, les rieres de Cabrils i d’Évol. Després de Joncet i Serdinyà (poblacions entre les quals rep, per la dreta, la vall Marçana), la Tet torna a engorjar-se fins més enllà de Vilafranca de Conflent; en aquest sector rep, per la dreta, les aigües del massís del Canigó a través del riu de Saorra (format a la vall de Vernet per la unió dels rius de Cadí, de Sant Vicenç i de Fillols). A l’ampla cubeta de Prada, aporten llurs aigües a la Tet, per l’esquerra, la riera de Callau (formada per la unió de les de Noedes i d’Orbanyà) i la Castellana i, per la dreta, la riera de Taurinyà, els rius de Llescó i de Lentillà (amb el seu afluent, el riu de Llec) i, finalment, just abans del congost de la Guillera, a Rodés (on el riu travessa els darrers contraforts dels Aspres), a la sortida del Conflent, la riera de Rigardà (amb el seu afluent, la riera de les Croses). En entrar al Rosselló el riu discorre a 200 m alt, i des d’Illa avança pel Rosselló a través d’una ampla franja d’excel·lents regadius, el Riberal , fins a Perpinyà; passada aquesta ciutat, des de Castellrosselló fins a Santa Maria la Mar, on desemboca, travessa l’ampla plana de  la Salanca . Dels Aspres davallen cap a la Tet, al Riberal, el riu del Bulès i les rieres de Gimenells i de Sant Julià i, a Perpinyà, la Bassa. El riu ha estat aprofitat per a la producció d’energia elèctrica tant als dipòsits del Carlit i l’accentuat pendent en el seu curs per l’alt Conflent (centrals del pla dels Avellans, Cassanyes, Fontpedrosa, Toès, Oleta, Vilafranca de Conflent, Rià i Vinçà); els principals canals de regatge són el de canal de Boera , al Conflent, i els de Corbera, Tuïr, Perpinyà i el Vernet, al Rosselló. El recorregut total és de 112 km. És un riu de tipus pirinenc a l’Alta Cerdanya, on presenta un règim nivopluvial, amb un cabal relatiu que supera els 20 l/s/km 2 . En el curs de règim nivopluvial, i vers el límit amb el Rosselló, el cabal ha baixat a 10 l/s/km 2 . En el curs baix, especialment a la Salanca, l’evaporació empobreix el cabal relatiu i fins l’absolut, atenuant el component nival del règim. Els aiguats, com els del novembre del 1892 i el del 18 al 20 d’octubre de 1940, no assoliren, perquè no hi participà la capçalera, la intensitat aconseguida en altres rius.

Col·laboració: 
MxC / JRe
Llegir més...