Teuter

(?, segle IX — ?, 887)

Bisbe de Girona (870-887).

La seva activitat política i religiosa fou intensa. Amb Frodoí de Barcelona, es posà al costat de Carles el Calb en l’afer de Bernat de Gòtia; un cop destituït aquest, els dos bisbes influïren el nou rei Lluís II a favor de l’atribució dels comtats de Barcelona i Girona a Guifré el Pelós, que ja era comte d’Urgell-Cerdanya. En aquell concili de Troyes (878), tan important per a Catalunya, que presidia el papa Joan VIII, es decretaren també uns afegits jurídics a la llei visigòtica. Teuter hi obtingué un privilegi reial per a la seva església. El 881 era a la vall del Roine per a recaptar-ne un altre del rei Carloman; i encara n'obtingué un tercer de Carles el Gros, essent a París, el 886. Teuter actuava en un judici del 881 a l’Empordà al costat dels comtes Sunyer i Delà. El plet més conegut que hagué de resoldre fou el de les cel·les monàstiques de Peralada, que es discutien els monjos de Sant Policarp de Rasès i els de Banyoles, començat el 870 amb un precepte subreptici del rei Odó aconseguit pels primers, però que Lluís II retornà a Banyoles; Teuter els en féu justícia definitiva el 879. Malalt des del 885, morí cap al 887, en què consta ja el seu successor Servusdei a la seu gironina.