i Mikis Theodorakis | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Mikis Theodorakis

Mikis Theodorakis (24 de gener de 1972)
Nationaal Archief, CC-BY-SA
música mús i ciències polítiques polít
Músic i polític grec.
Quios, 29 de juliol de 1925

Lluità en la resistència grega (1940-45) i, després, en la guerra civil (1947-49). Empresonat, sofrí deportació a Icària i a Makrónissos. A partir del 1952 compongué música de cambra, simfònica, de ballet, per a pel·lícules, etc. Però el 1958, amb Epitàfios, cançons sobre el llibre homònim de Iannis Ritsos, es produí el tombant definitiu en la seva carrera artística: la seva música, fortament arrelada en la tradició musical religiosa i popular de Grècia, és emprada com a arma política. Ha escrit cançons sobre temes populars, de tipus polític i cicles sobre texts de diversos poetes (Anagnostakis, Elitis, Lorca, Nâzim Hikmet, Neruda, Ritsos, Seferis, Sikelianós, etc.), en forma de cançó o d’oratori popular. D’entre la seva producció cal esmentar l’oratori Canto general (1979), sobre texts de P.Neruda i música per a teatre i per a films. També ha compost òperes (Kostas Kartyotakis, 1985, Electra, 1995, entre d’altres). El 1983 rebé el premi Lenin. Principal dirigent del grup de joves “lambràkides” (seguidors de G. Lambrakis), pel qual fou elegit diputat, durant la dictadura dels coronels sofrí novament presó, deportació (1967-70) i exili (1970-74). Retornà a Grècia el 1974 i donà suport a K.Karamanlis. Fou elegit novament diputat (1981-86) i esdevingué ministre sense cartera del govern de C.Mitsotakis (1990-92).

Llegir més...