Després d’un triomf en l’eslàlom especial de Val-d’Isère el 1969, es convertí en l’especialista més destacat d’eslàlom de la primera meitat dels anys setanta. Guanyador de la copa del món els anys 1971, 1972, 1973 i 1975, fou segon el 1974. En els Jocs Olímpics obtingué la medalla d’or del gegant a Sapporo (1972) i la d’argent de l’especial a Sapporo i a Innsbruck (1976). En els campionats del món de San Murezzan (1974) guanyà ambdues especialitats d’eslàlom. Es retirà el 1979.