Professor d’història i membre del partit socialista, durant la Primera Guerra Mundial fou partidari de la “unió sagrada” i participà en el govern com a ministre d’armament (1916-17). De tendència reformista, deixà el partit socialista (1919) i participà en la fundació del Buró Internacional del Treball ( Organització Internacional del Treball ), del qual fou el primer president (1920-32).