Després de la Segona Guerra Mundial fou professor als EUA (1956-60). La seva poesia s’emparenta amb el simbolisme i P.Valéry: Travaux d’aveugle (1941), Signe de vie (1944), Le monde absent (1947), Sous le lien du temps (1963), Le croc des chiffoniers (1985). En les seves novel·les, que subratllen els sentiments d’alienació del món dels personatges, els tocs poètics atenuen el caràcter realista: Le seau à charbon (1940), La nuit de Londres (1956), John Perkins (1960, premi Médicis), Le promontoire (1961, premi Fémina), La parjure (1964), Une saison volée (1986), Ai-je une patrie? (1991), etc. Conreà també l’assaig (La joie de cette vie, 1991) i la traducció (Shakespeare, Melville, Goethe i Jünger).