El seu origen es troba en la fàbrica metal·lúrgica instal·lada a Duisburg (a la conca del Ruhr) l’any 1867 per August Thyssen (1842-1926). El 1871 fundà a Mülheim Thyssen & Co. KG. El creixement sostingut portà l’empresa a convertir-se en el primer productor de ferro i acer d’Alemanya, i en un dels primers extractors de carbó, ascens que culminà el 1926 en la fusió de Thyssen amb altres companyies alemanyes del sector en Vereinigte Stahlwerke AG (acereries unides), el càrtel miner i siderúrgic més gran del món. El seu propietari, Fritz (Friedrich) Thyssen (1873-1951) fou el principal finançador del partit nacionalsocialista i de l’ascens de Hitler que portà a la instauració del Tercer Reich (1933), però a causa de les diferències sobre l’antisemitisme del règim i de l’oposició al pacte germanosoviètic trencà amb Hitler i perdé la propietat de l’empresa poc abans d’esclatar la Segona Guerra Mundial. Desmuntat el càrtel després de la victòria aliada (1945), el 1948 Fritz Thyssen fou condemnat a una pena menor per col·laboració amb els nazis. Prèviament fragmentada, l’empresa fou reconstituïda com a August Thyssen-Hütte AG (nom d’una branca de Vereinigte Stahlwerke creada el 1934) i aviat emprengué una política d’adquisicions que la retornaren a situar-se al capdavant de la siderúrgia alemanya, i com una de les primeres a Europa. Redenominada Thyssen AG (1977) i paral·lelament al declivi de la manufactura de l’acer a Europa, es diversificà amb la incorporació de components per a l’automòbil, de transport i maquinària diversa (especialment ascensors). En 1997-99 dugué a terme la fusió amb la companyia rival Krupp Gmbh, de la qual sorgí ThyssenKrupp AG. El juliol del 2018 arribà a un acord amb la multinacional índia de l’acer Tata Steel per a crear Thyssenkrupp Tata Steel, un nou conglomerat de l’acer que seria el primer d’Europa després d’Arcelor Mittal. Amb la futura seu a Amsterdam (Països Baixos), el 2019 era previst l’inici de les activitats.