Neix als Apenins centrals (Monte Fumaiolo) i en el seu curs alt rega el sector més oriental de la Toscana i després travessa de N a S l’Úmbria; passa per Perusa i en el seu curs baix rega el Laci formant meandres, passa per Roma i prop de la mar es divideix en dos braços; l’esquerre, anomenat Fiumara, constitueix el veritable riu i desemboca prop d’Òstia; el de la dreta forma un canal navegable, anomenat Fiumicino. Rep com a afluents importants el Paglia per la dreta i el Nera per l’esquerra. Anomenat Albula en època molt antiga, els romans li donaren el de Tiberis , en poesia, i Thybris com a divinitat religiosa. Malgrat ésser de navegació difícil, fou una via important per al comerç, que gaudí d’una protecció constant (al s. IV aC fou fundada la ciutat d’Òstia per a la defensa de l’estuari). A l’edat mitjana i durant el Renaixement esdevingué llegendari per la munió de cossos d’assassinats que, a Roma, engolí. L’art antiga el representà com una divinitat barbada, ajaguda sobre un cantó i amb la lloba i els bessons al costat (Musée du Louvre).
El Tíber, canalitzat a Roma
© Fototeca.cat-Corel