Poeta i novel·lista, de l’acmeisme i de les recerques formals passà al grup dels Germans Serapion. En la seva obra dominen més els elements romàntics que no pas els realistes. Cantor romàntic de la revolució, la considerava un alliberament elemental de les forces humanes. Les seves balades tingueren una gran popularitat: Orda (1920-21) i Braga (‘Nèctar’, 1921-22). Els viatges per Armènia i l’Àsia Central enriquiren la seva poesia: Krasnyje na Arakse (‘Els roigs a l’Araks’, 1924).
Posteriorment combinà la poesia amb la prosa. La novel·la Vojna (‘La guerra’, 1931) representa una orientació més decidida vers els temes i l’estil del realisme socialista. Autor molt premiat i d’una extensa obra, ocupà càrrecs oficials tant en la política com en la vida literària russa. Altres obres: Kirov s nami (‘Kírov amb nosaltres’, 1941, premi Stalin 1942), Gruzinskaja vesna (‘Primavera georgiana’, 1948, premi Stalin 1949), Rasskazij o Pakistane (‘Contes del Pakistan’, 1950) Beloje čudo (‘Miracle blanc’, 1956), Zeljonaja t'ma (‘Verda foscor’, 1966), etc. El llibre de novel·les i contes Šest'kolon (‘Sis columnes’, 1968) li valgué el premi Lenin 1970. Fou secretari de la Unió d’Escriptors de l’URSS.