La seva obra passa d’un pessimisme total, com en Schemeringen van de dood (‘Ombres de la mort’, 1910) a un càntic a la vida retrobada i a la natura, que des de Pallieter (1916) es farà constant en totes les seves obres posteriors. Gran creador de la llengua, amb troballes sorprenents, escriví també contes, biografies idealitzades i poesia. Cal remarcar Adagio (1947), recull de poemes (traduït a diversos idiomes), De Harp van Sint Franciscus (‘L’arpa de Sant Francesc’, 1932), Boerenpsalm (‘Salm camperol’, 1935), Pijp en Tabak (Pipa i tabac, 1933), etc.