i Joan Timoneda | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Timoneda

Retrat de Joan Timoneda que figura al cançoner Sarao de Amor
© Arxiu Fototeca.cat
arts gràfiques gràf i literatura lit
Escriptor i editor.
València, 1518/20 — València, 1583

Des del 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics solts (dels conservats, dos són catalans i bilingües altres dos) i diversos cançoners de destinació popular, amb obres originals, alienes i arranjades, i amb d’altres d’estil tradicional (els bilingües Cancionero llamado Flor de enamorados , 1556-57, i Sarao de Amor , 1561; El cabañero , 1570; Dechado de colores, Enredo de amor, Guisadillo de amor i El truhanesco , 1573; Danza de galanes; Villete de amor ). Divulgà romanços propis, tradicionals i d’altri ( Flor de enamorados, Sarao , les quatre Rosas de romances , 1573). Autor dramàtic i sobretot arranjador i refonedor, publicà obres escèniques religioses (el Ternario espiritual , 1558, i els dos Ternarios sacramentals, 1575, que reflecteixen les noves orientacions de l’església espanyola; al primer d’aquests hi ha una peça seva catalana, Aucto de la Iglésia , i una altra seva de bilingüe, l' Aucto del castillo de Emaús ) i profanes (les Tres Comedias , d’ell mateix, 1559; la Turiana, 1565); edità el teatre d’Alonso de la Vega (1566) i el de Lope de Rueda (1567). Assoliren fama els seus reculls de contes i anècdotes (alguns d’ells en català): El Sobremesa (1563; l’edició conté, a més, els esquemes noticiers titulats Memoria hispanea i Memoria valentina ), El Buenaviso (1564) i El Patrañuelo (1567). Com a escriptor i editor, fou molt sensible a les tendències i les novetats literàries del seu temps i a les consignes culturals del poder establert, totes les quals, per a llur difusió, procurà de connectar amb els gusts del gran públic.

Col·laboració: 
JRF
Llegir més...