Fill natural de Ramon, senyor de Timor, el qual l’encomanà al seu germà Pere (II) de Queralt per tal que el fes entrar a l’orde de l’Hospital o al Cister, o li donés el lloc de Rauric. Es féu hospitaler, fou comanador de Sanper de Calanda, Casp i Amposta, i també fou un important diplomàtic. Pere II l’envià al papa Martí IV per a demanar les dècimes, necessàries per a la campanya d’Àfrica (1282). Fou nunci d’Alfons II a Castella per a tractar una aliança o obtenir-ne la neutralitat (1286). Com a membre de la comissió conciliadora, ajudà a la concòrdia entre els unionistes aragonesos i el rei i fou encarregat, juntament amb Pere Ferrandis d’Híxar, de portar Carles de Nàpols, príncep de Salern, presoner, de Catalunya a Aragó (1288). Enviat en ambaixada a Roma, fou detingut amb els seus companys a Narbona, però fugiren de la presó i continuaren el viatge.