la Tinença de Benifassà

Subcomarca del Baix Maestrat, situada a l’extrem septentrional del País Valencià, limitada pels ports de Morella i de Beseit i el Montsià.

Comprèn les valls altes dels rius de la Sénia i del Tastavins, i és formada per les darreres serralades ibèriques: serra de les Albardes, el Montnegrell, serra de Sant Cristòfol, tossal d’en Canader (1 393 m alt.), que superen els 1 300 m. Són muntanyes generalment cretàcies i liàsiques, orientades en direcció SW-NE. Les aigües del vessant nord-occidental pertanyen a la conca de l’Ebre a través del Tastavins; les del vessant sud-oriental arriben directament a la Mediterrània pel riu de la Sénia. Les precipitacions anuals sobrepasen els 600 mm, i són superiors a les zones altes. Aquest fet determina la presència d’una vegetació característica: a banda els pins i la garriga de tipus mediterrani, hi ha boscs d’alzines i, a les parts altes, vegetació submediterrània amb pinassa i pi roig. A les valls, i a causa del desboscament intensiu, el terreny és extremament erosionat, cosa que fa difícil l’aprofitament agrícola. De fet, hi ha una diferència considerable entre les zones més baixes, de valls més àmplies i clima més suau (la Pobla de Benifassà i el Bellestar de la Tinença), i les més altes, esquerpes i de clima més rigorós (Fredes, el Boixar, Coratxà, Castell de Cabres i Bel). La Pobla, especialment, i en part el Bellestar es troben en un procés de transformació del sistema agrícola i de producció: el descens de la població ha fet possible que una gran part de les terres de blat es dediquin actualment a ametllers, amb una definida superació de l’economia d’autoconsum. Contràriament, els altres pobles de la Tinença, per la duresa del terreny i del clima, no han pogut realitzar aquesta transformació, i caminen a poc a poc vers una desaparició gairebé segura: l’emigració s’accentua i la població baixa fins a nivells equivalents al 15 o 20% del nombre d’habitants de l’any 1900. Des de llur fundació, entre el 1260 i el 1270, els pobles de la Tinença pertangueren sempre a la jurisdicció feudal dels abats del monestir de Benifassà. La comarca, situada en un atzucac, té comunicació únicament pel Montsià, a través de la Sénia (mercat de rodalia per a tots els pobles de la Tinença) en direcció a Vinaròs i a Tortosa (Baix Ebre), centres tots dos d’atracció per al comerç i els serveis. El 1989 la Generalitat Valenciana la declarà parc natural.