i Tirol del Sud | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Tirol del Sud

Nom italià delAlto Adige (it), Nom alemany delSüdtirol (de)
Nom italià delAlto Adige (it), Nom alemany delSüdtirol (de)
Vessant meridional de la regió fisiogràfica del Tirol que correspon a la província italiana de Bozen.
Població: 
454.330 h
[1996]
Extensió: 
7.400 km2

El nom oficial italià és Alto Adige i en la divisió administrativa italiana forma part de la regió del Trentino- Alto Adige. S'identificà amb l’alta conca del riu Adige (Etsch), i comprèn també una petita part del Pustertal. Emmarquen la regió alts massissos —Adamello, 3 664 m; Ortler, 3 899 m; Weisskugel, 3 736 m— a l’W i el N, i el vessant occidental de les Dolomites a l’E. L’explotació dels boscs, l’agricultura (vinya a les valls) i la ramaderia ha cedit el lloc a la indústria i al turisme com a recursos econòmics principals. Hi ha producció d’energia elèctrica. La capital és Bozen, i altres centres importants són Meran i Brixen. La població (61 h/km2 el 1993) és majoritàriament germanoparlant, però a les ciutats principals té lloc un important procés de substitució en favor de l’italià. Correspon històricament al territori del principat eclesiàstic medieval de Brixen, disputat constantment pel Tirol i per Venècia. Després de la Primera Guerra Mundial (1919) fou integrat a la província italiana de la Venècia Tridentina. Durant el feixisme, Mussolini emprengué una política d’assimilació forçada (prohibició de l’alemany, establiment d’un gran nombre d’italians, etc). Després de l'Anschluss, Hitler i Mussolini arribaren a un acord pel qual un gran nombre de sud-tirolesos passaren voluntàriament a Alemanya. Després del tractat de París, el nou estat democràtic austríac reclamà inútilment la devolució del Tirol del Sud. El 1946, el govern italià reconegué els drets culturals del territori i concedí un règim autonòmic (1948), però la unió del Tirol del Sud a la província italiana del Trentino en una mateixa regió (en la qual els germanòfons eren minoria) en dificultà l’aplicació i accentuà el descontentament dels sud-tirolesos, de vegades manifestat amb accions terroristes. El Südtiroler Volkspartei (1945), liderat per S.Magnago i portaveu de les reivindicacions, obtingué el 1970 noves concessions per a l’autogovern, però l’estatut oficial de l’alemany quedà irresolt. El 1992 Àustria i Itàlia acordaren sotmetre els conflictes entre ambdós estats sobre el Tirol del Sud al Tribunal Internacional de Justícia de l’Haia i al CSCE.

Col·laboració: 
TMT
Llegir més...