D’origen probablement milesi (hom creu que no és autèntica la llegenda segons la qual els atenesos, en veure'l coix i deforme, el cediren als espartans perquè fos llur capità), escriví l'Eunomia, un tractat sobre el bon govern, referint-se naturalment a les institucions espartanes.
La seva glòria són, però, les ‘Uποθῆκαι (‘Exhortacions’) i els Εμβατῆρια (‘Cants de marxa’), en ritmes anapèstics, amb els quals encoratjava els lacedemonis durant les guerres messèniques. Recollits pels gramàtics alexandrins, els escassos fragments que han pervingut dels seus poemes mostren un llenguatge, com el de Cal·lí, veí de la tradició èpica, amb l’exaltació de la virtut del ciutadà que defensa la seva polis i un sentiment nobilíssim de patriotisme, motiu pel qual han estat molt admirats en totes les èpoques.