Tlaloc

Déu de la pluja dels asteques.

Procedent de cultures més antigues (Teotihuacán), tenia temple propi a Tenochtitlán, on li eren oferts sacrificis humans (els gemecs de les víctimes eren un bon auguri, per tal com les llàgrimes simbolitzaven la pluja desitjada) D’acord amb la visió miticohistòrica dels asteques, Tlaloc governà la tercera edat, o sol del món, després del jaguar i de Quetzalcoatl; el seu domini a la fi acabà mitjançant una pluja de foc i de pedres ardents, i els supervivents esdevingueren ocells. Tot seguit, la quarta edat, de l’aigua, restà sota el control de Chalchiutlicue, germana de Tlaloc.