Era de la família dels antics dèspotes d’Epir i es deia Marco Antonio Tocco, nom que canvià pel de Benet en fer-se monjo. Formà part de la cort de l’emperador Carles V. Visità Montserrat i demanà l’hàbit benedictí el 1542. Es remarcà tot seguit dins la comunitat reformada i el 1552 Alfonso de Burgos li dedicà l’obra De immensis Dei beneficiis. Elegit abat el trienni 1556-59 començà la tanca de la clausura, feu la infermeria dels donats i restaurà Santa Cecília de Montserrat. En el seu segon abadiat (1562-64) continuà l’obra de l’església, començada per l’abat Bartomeu Garriga. Elegit bisbe de Vic el 1564, implantà a la diòcesi la reforma tridentina i féu imprimir un Ordinari manual per als curats (1568) i un petit catecisme en català. El 1569 presidí la generalitat. El 1572 fou nomenat bisbe de Girona, on continuà l’obra de la catedral i donà alguns decrets per a suavitzar les tensions entre la ciutat i el capítol. El 1581 fou nomenat pel papa visitador canònic de Montserrat per calmar les discussions internes entre els monjos catalans i castellans; aleshores fou elegit abat president del monestir, càrrec que tingué fins a la seva mort. El 1583 fou elegit bisbe de Lleida, però continuà a Montserrat, on morí i fou enterrat.