Vida i obra
Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc.
Nebot de Josep Güell i Mercader. Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet. Datos y apuntes (1870). A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’Emilio Castelar, pogué ingressar com a agregat diplomàtic al Ministeri d’Estat. Des del 1871 havia col·laborat assíduament a la premsa republicanodemocràtica de Reus. Entre el 1876 i el 1882 fou vicecònsol a Macau i a continuació a Canton, Hong Kong i Xangai, on publicà Annam and its minor currency (1882), partint de la col·lecció numismàtica que hi aplegà (ara al Museo Arqueológico de Madrid) i que portà a Catalunya quan retornà el mateix 1882. Durant aquest temps col·laborà en revistes de Madrid i Manila.
Gràcies a la seva amistat amb Balaguer es posà en contacte amb els homes més significats de la Renaixença; des d’aquest moment escriví en català (Macao, records de viatge 1883) i col·laborà a La Ilustració Catalana i La Renaixença, i més endavant a Lo Sometent de Reus.
El 1884 anà, ja com a cònsol, a Egipte. Feu excavacions a Tebes (publicà uns estudis particulars sobre la tomba de Sennedjem) i reuní una col·lecció d’objectes egipcis que actualment es troba repartida entre el Museo Arqueológico Nacional i el Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Escriví articles a propòsit de les excavacions i els viatges que hi feu. Els escrits de Domènec Badia, Ali-Bei, que donà a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona i que hom creia que havia descobert a Egipte, de fet els havia trobats a París, posteriorment. En tornà el mateix 1884, i el 1887 anà destinat a Càller; aconsellat per Marià Aguiló, establí uns estrets lligams amb l’Alguer i fou, de fet, el veritable desvetllador de l’interès per la cultura catalana de Sardenya: a més de portar una extensa col·lecció d’actes dels parlaments sards (que donà a la biblioteca del Congrés dels Diputats), publicà una àmplia sèrie d’articles i nombrosos llibres (Un poble català d’Itàlia: l’Alguer, 1888; Records catalans de Sardenya, 1903; La premsa catalana a Sardenya, 1903, Bibliografía española de Cerdeña, 1890, etc.). Fou encara cònsol a Glasgow, Hèlsinki (1889), Càller de nou (1893) i a Le Havre (1895-96) i el 1898 actuà a París com a secretari de la comissió espanyola encarregada de negociar la pau amb els Estats Units.
Després d’això deixà l’activitat consular i s’establí a Londres, on es dedicà a negocis privats de comerç. No retornà a Catalunya fins el 1918; aleshores, posseïdor d’una considerable fortuna, s’instal·là a l’antic monestir d’Escornalbou, que havia adquirit el 1911 i restaurat —d’una manera molt lliure— totalment. Hi establí una notabilíssima biblioteca i fou visitat per les personalitats catalanes més importants del moment.
Feu unes importants donacions de llibres (uns 14.000 volums) a diverses entitats, com al Centre de Lectura de Reus i sobretot a la biblioteca del monestir de Montserrat, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, a la Biblioteca de Catalunya i a l’Institut d’Estudis Catalans, del qual fou membre corresponent des del 1916 (fou, però, contrari a les Normes ortogràfiques del 1913).
El seu interès per Poblet —on passà els últims anys de vida— es materialitzà a partir del 1920, en què ingressà a la Comissió de Monuments Històrics i Artístics de Tarragona, que presidí des del 1927. El 1930 començà la seva gran activitat com a president del llavors recentment creat Patronat de Poblet, que portà a terme la restauració del monestir. Fou també vicepresident del Patronat de Santes Creus i membre de nombroses institucions, com la Societat Arqueològica de Tarragona (1920) i l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1930), professor de l’Escola de Bibliotecàries, etc. Fou soci i feu conferències a l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, i a la Lliga de Catalunya. També impulsà la fundació de l’Associació Catalanista de Reus (1883). Presidí els Jocs Florals de Barcelona (1927). Rebé nombroses condecoracions espanyoles i estrangeres.
Com a historiador fou poc crític amb la documentació, que transcrivia extensament, sovint enmig d’un llenguatge poc acadèmic, guiat per la simpatia o l’antipatia envers els protagonistes dels treballs. Els temes d’estudi s’originaren sovint a partir de les descobertes fetes en els seus viatges, com els dedicats a la Xina: La agricultura en Xina (1884), Historia de la Xina (1893), La vida en el Celeste Imperio (1887), Viatge a la Xina (1992); o a Egipte (on descobrí i excavà una sepultura): Estudios Egiptológicos. Sesostris (1887), A través del Egipto (1889), L’Antic Egipte. Documentació manuscrita (1991); o per motivacions personals directes, com els lligats a Escornalbou (Historia de Escornalbou, 1926), o a Poblet: Poblet. Records de la Conca de Barberà (1883), Estudis pobletans (1925), La destrucció de Poblet (1935), La davallada de Poblet (1997), Los convents de Reus y sa destrucció en 1835 (1930). També és autor de la voluminosa Bibliografia espanyola d’Itàlia dels orígens de la imprenta fins a l’any 1900, 5 vol. (1927-31), i d’alguns treballs diplomàtics. Publicà llibres en català, castellà, anglès i, esporàdicament, signà Pere Llord, Ali-Bey, A, B, C, T, X i Z. Part de l’obra inèdita o esparsa ha estat publicada pòstumament.
L’obra inèdita i la documentació personal està dividida entre els hereus i les diferents institucions que en reberen llegats.
Bibliografia
- Anguera, P.: “Eduard Toda i Poblet”. Anuari Verdaguer, 13, 2007, p. 11-21.
- Cano, E.: Bibiografia d’Eduard Toda i sobre Eduard Toda a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Barcelona 2005, Ajuntament
- Ferré, D.: Bibliografia del ilustre reusense D. Eduardo Toda y Güell, a “Centro de Lectura. Reus. VI certamen literario”, vol. 1, Reus 1963, p. 163-207.
- Folch, D.: “Comentari”, dins Toda, Eduard: Viatge a la Xina. Barcelona 1992, Generalitat de Catalunya, p. 9-17.
- Forasté i Giravent, M. (1984): “Eduard Toda, viatger”. Els Marges, 30, 1984, p. 97-110.
- Fort, E.: Eduard Toda, tal com l’he conegut, PAM, Barcelona 1975.
- Gonzalvo i Bou, G: Eduard Toda i Güell (1855-1941) i el salvament del monestir de Poblet, a través del seu epistolari. Barcelona 2005, PAM.
- Gonzalvo i Bou, G: “Eduard Toda: Prosa i poesia romàntica (1870-1883)”, dins Diversos autors: Pensament i literatura a Reus al segle XIX. Reus 2006, Centre de Lectura, p. 83-97.
- Massó Carballido, J.: “Els primers trenta anys d’Eduard Toda i Güell”, dins Diversos autors: Pensament i literatura a Reus al segle XIX. Reus 2006, Centre de Lectura, p. 317-352.
- Montero, T.: “Introducció”, dins Toda, Eduard: L’Antic Egipte: documentació manuscrita. Barcelona 1991, Ausa, p. 15-71.
- Pujol, D.: Bibliografia de l’il·lustre reusenc D. Eduard Toda i Güell, id., p. 211-246.