i Tzvetan Todorov | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Tzvetan Todorov

lingüística ling i literatura lit
Lingüista i crític francès d’origen búlgar.
Sofia, 1 de març de 1939 — París, 7 de febrer de 2017

Acabats els estudis de filologia (1963), anà a París, on estudià amb Roland Barthes i es doctorà el 1970. El 1968 s’incorporà al CNRS, on fins el 2005 treballà al Centre de Recerca sobre les Arts i el Llenguatge (entre el 1983 i el 1987 com a director). També fou professor visitant a Yale, Colúmbia, Harvard i en altres universitats. Fins els anys vuitanta es dedicà a la crítica i la teoria de la literatura des de l’estructuralisme i per la semiòtica. Codirector amb Gérard Genette de la revista Poétique, introduí en el món occidental el formalisme rus amb Théorie de la littérature: Textes des formalistes russes réunis (1965). Inspirat per aquests autors, esdevingué una figura dominant en el camp de la teoria literària. És autor, entre altres llibres, de Littérature et signification (1967), Grammaire du Décaméron (1969), Introduction à la littérature fantastique (1970), Dictionnaire encyclopédique des sciences du langage (1972), amb Oswald Ducrot, Théories du symbole (1977), Symbolisme et interprétation (1978), Critique de la critique (1984) i La Notion de littérature et autres essais (1987).

Posteriorment, el seu interès se centrà en problemàtiques més filosòfiques i socials, relacionades amb les nocions d’identitat i alteritat, d’humanisme, la memòria i la moral. Sobre aquesta temàtica publicà nombrosos llibres, en els quals combaté les idees de tancament de fronteres i de cultures en compartiments estancs i, arran de l’aparició de la xenofòbia, alertà del sorgiment de trets totalitaris en les societats occidentals: Nous et les autres (1989), Face à l’extrême (1991), Les morales de l’histoire (1991), La vie commune: essai d’anthropologie générale (1995), L’homme dépaysé (1996), Benjamin Constant: la passion démocratique (1997), Éloge du quotidien (1998), Les abus de la mémoire (2004), Mémoire du mal, tentation du bien (2000, premi La Bruyère de l’Académie Française 2001), Le nouveau désordre mondial (2003), Les aventuriers de l’absolu (2006), L’Esprit des Lumières (2006), La littérature en péril (2007), La peur des barbares: au delà du choc de civilisations (2008), L'expérience totalitaire : la signature humaine (2010), Les ennemis intimes de la démocratie (2012) i Insoumis (2015).

També publicà assaigs sobre artistes destacats des d’una perspectiva d’història de les mentalitats: Éloge de l’individu: essai sur la peinture flamande de la Renaissance (2000), L'art ou la vie !: le cas Rembrandt (2008) i Goya à l’ombre des Lumières (2011). Habitual col·laborador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que li edità conferències, participà també en el cicle Converses de la Pedrera. El 2008 rebé el premi Príncipe de Asturias de ciències socials i, el 2011, el premi de la Crítica al conjunt de la seva obra de l’Académie Française.

Data de revisió: 
2018-08-14
Llegir més...