Fill de Josep de Togores i Muntades. Sordmut des del 1906 a causa d’una meningitis. Fou deixeble de Joan Llaverias i de Fèlix Mestres. Visità París i Brussel·les i el 1909 pintà El boig de Cerdanyola (adquirit pel govern belga en ésser exposat a l’Exposició Universal de Brussel·les del 1910) i un retrat d' Enric Granados (Barcelona, col·lecció Carreras-Granados). Malgrat una inicial influència orsiana, aviat es decantà pel Noucentisme realista de Joan Sacs. Exposà a la sala de La Publicidad de Barcelona el 1917. S'integrà en l’agrupació Courbet de Barcelona, però aviat s’instal·là a París, on entrà en contacte amb Soutine, Pascin, Modigliani i Max Jacob. El 1921 signà contracte amb el marxant Kahnweiler. El seu primerenc naturalisme robust havia donat pas a un realisme constructivista originat per la influència cézanniana i una mica esfumat. Exposà a Berlín el 1924, a Barcelona el 1926 (Sala Parés), amb èxit ressonant, i a Madrid el 1928. Aquest any abordà un avantguardisme experimental força personal, que abandonà en retornar definitivament el 1931 a Barcelona, on Cambó el protegí i on exposà de nou el 1935, exposició —a la Sala Parés— que fou visitada pel seu gran amic Aristides Maillol. En endavant exposà sovint a la Sala Parés i esdevingué defensor teòric i pràctic de l’academicisme realista.
Oli de Josep de Togores i Llach
© Fototeca.cat
Pintor.