Autodidacte, de la seva primera època resten només algunes natures mortes. En la seva producció posterior hom troba una visió intimista de temes d’inspiració literària, expressats tècnicament mitjançant una recerca de lluminositats tènues. En aquesta línia, El tribunal de la inquisició (1864) fou una obra que li reportà un gran èxit de públic i crítica, però també l’apartà de determinats cercles artístics a causa de la temàtica. Unes altres obres són El camí de l’Annunziata, El viàtic de l’orfe i Luisa Sanfelice a la presó (totes tres a la Galleria d’Arte Moderna de Roma). Malgrat que durant un quant temps fou poc apreciat per la crítica, hom pot considerar-lo amb justa raó el pintor més important de l’escola napolitana del s XIX.