i Vicent Tomàs i Martí | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Vicent Tomàs i Martí

història hist
Polític.
Artana, Plana Baixa, aprox. 1890 — Artana, Plana Baixa, 1924

Residí a Barcelona i fou assidu dels cercles literaris de Pompeu Gener. Es llicencià en medicina. Fou un dels promotors de l’Agrupació Nacionalista Escolar (1919) i fundà la Lliga de Solitaris Nacionalistes (1919), que realitzà una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 (basava la seva actuació, especialment important a comarques, en la reivindicació idiomàtica i en la denúncia dels problemes agraris). Amb Adolf Pizcueta, promogué una dissidència en la Joventut Valencianista (1923), arran de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, que, separant-se de La Correspondencia de Valencia (òrgan de la Unió Valencianista), reobrí el setmanari Pàtria Nova. Plenament conscient de la catalanitat del País Valencià, palesà una inequívoca simpatia per les idees socialistes (intervingué en diversos mítings al costat del dirigent valencià del PSOE Isidre Escandell). Col·laborà a La Veu de la Plana, Nostra Parla, La Correspondencia de Valencia i altres periòdics, i fundà i dirigí el full mensual El Crit de la Muntanya (1922-23); també publicà dues narracions curtes, Flor de drap i Campanes de la meva terra (1920) i la traducció d’alguns contes d’E.A.Poe.

Col·laboració: 
FrP
Llegir més...