Professor a la Universitat de Kiel des del 1881, en fou expulsat pels nazis (1933). Desenvolupà una teoria sociològica que intentava de connectar la teoria orgànica i la teoria contractual de la societat. En la seva obra cabdal, Gemeinschaft und Gesellschaft (‘Comunitat i associació’, 1887), definí les comunitats (Gemeinschaften) com a agrupacions basades en les relacions personals i en les quals la raó d’ésser està en elles mateixes (el matrimoni, l’amistat i el clan en són exemples); i les associacions (Gesellschaften) com a organitzacions estructurades de forma racional per tal d’obtenir finalitats externes (una empresa bancària, un ministeri, etc.). Segons ell, la societat evoluciona d’un comunisme cap a un “socialisme racional”. Unes altres obres importants són Die Sitte (‘El costum’, 1909), Kritik der offentlichen Meinung (‘Crítica de l’opinió pública’, 1922) i tres volums d’estudis sociològics i crítics (1925-29).