Limita al N amb el sheng xinès del Yunnan i el zizhiqu de Guangxi Zhuang, al S amb la regió d’Annam i a l’E amb la mar de la Xina Meridional, on constitueix el golf de Tonquín. Correspon essencialment a la conca fèrtil i al delta del Sông Nhi Ha; la costa i el delta constitueixen una gran plana, però la zona SE és muntanyosa (ateny 3.142 m al Fan Si Pan). El clima és monsònic, amb pluges de juny a setembre; hi ha una variació considerable de temperatures i de pluviositat entre el litoral i l’interior. Habitada pels tais, la població es concentra, sobretot, al delta (amb densitats de 1.000 h/km2), mentre que les muntanyes són gairebé despoblades. La terra és molt repartida en petites explotacions. L’arròs ocupa les 4/5 parts de la superfície de conreu, la meitat de les quals proporcionen dues collites anuals, la principal sembrada al maig o al juny i collida a l’octubre o al novembre, i la segona sembrada a l’octubre i recollida al juny. Uns altres conreus importants són el blat de moro, les batates, la canya de sucre i el cotó. El cafè, el te i el tabac són conreats als vessants baixos. És important la pesca, tant marítima com fluvial. El subsol és ric en minerals: carbó a l’extrem nord del delta (Quang Yên i Hongang), d’alta qualitat; ferro a l’W; plom, zinc i fosfats al N; estany, antimoni i tungstè al NW i bauxita al NE. La indústria, molt important, es concentra al voltant de Hanoi i Hai Phong, principal port (indústries metal·lúrgiques, mecàniques, de maquinària, drassanes, del ciment, del cautxú, tèxtils, de fertilitzants, de productes farmacèutics, químiques i del paper). La regió és unida per dos ferrocarrils a la Xina, i una línia la comunica amb Annam i la Cotxinxina.
La història
Habitada per pobles muntanenycs (tai, man i meo), al segle III aC formà part del regne de Nam Yu (en vietnamita Nam Vièt o Vietnam). La regió fou dominada pels xinesos durant mil anys (111 aC — 939 dC). El budisme s’hi introduí a partir del segle VI dC. Recuperada la independència amb el nom de Dai Vièt, durant les dinasties dels Lê i dels Ly (1009-1225) s’inicià l’expansió cap al S, i durant la dinastia Trân (1225-1413) es consolidà l’expansió de l’Imperi. A partir del segle XVI, superada l’organització feudal del país, la producció i el comerç augmentaren. L’any 1545 l’Imperi es dividí en el regne del nord (Tonquín i el N d’Annam), regit pels Trinh, i el regne del sud (centre i S d’Annam i la Cotxinxina). Freqüentat, al segle XVII, per expedicions comercials portugueses, neerlandeses i britàniques, fou evangelitzat pel jesuïta A. de Roodes. El país fou reunificat per Nguyên Anh, que es proclamà emperador amb el nom de Gia-long (1802). Els francesos hi establiren un protectorat (1883), sota la sobirania nominal dels emperadors d’Annam. Al final de la Segona Guerra Mundial, passà a formar part del Vietnam independent, però el 1946 tornà a les mans dels francesos, que s’hi mantingueren fins a la proclamació de la República Popular del Vietnam (1954).