i la Tor de Querol | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

la Tor de Querol

Nom oficial francès deLatour de Carol (fr)
Nom oficial francès deLatour de Carol (fr)
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la vall de Querol (des d’aigua avall de Cortvassill fins aigua amunt de la Vinyola), al límit amb la Baixa Cerdanya (municipi de Guils de Cerdanya).
Població: 
438 h
[2009]
Extensió: 
13 km2

El sector nord-oriental és accidentat pels contraforts meridionals del Carlit (pic de Bena, sota el qual s’obre el coll de Bena, per on passa el camí que comunica la Solana amb la vall de Querol). La població i els conreus es concentren principalment al fons de la vall, al llarg del riu d’Aravó. Al límit amb el municipi d’Enveig, hi ha l'estació de la Tor de Querol, internacional, on s’inicien les línies de ferrocarril a Barcelona per Puigcerdà i a Tolosa per Foix, a més del ferrocarril de via estreta de la Cerdanya a Perpinyà. És un centre tradicional de negociants i de tractants de bestiar. Més important que l’agricultura (3 ha d’hortalisses) és la ramaderia (252 caps de bestiar boví, 900 d’oví, 20 d’equí, i algun ramat de cabres), a la qual es destinen 260 ha de pasturatges. Fins a la ruptura del tractat de comerç francoespanyol el 1892, hi hagué al municipi una notable activitat industrial tèxtil (fabricació de draps, flassades i barrets). El turisme, que substituí, en part, aquesta activitat fins al 1939, desaparegué amb la clausura del pas fronterer de Puigcerdà per la carretera de la Vinyola. El poble (358h agl [1982], querolans; 1262 m alt) s’assenta a l’esquerra del riu d’Aravó, al voltant de l’església parroquial (Sant Esteve), bastida sobre una roca, emplaçament de l’antiga capella del castell. És esmentada ja el 1269, conserva les restes d’un retaule pintat al s XVI per Antoni Peitaví i un altre d’esculpit al s XVIII per un deixeble de Sunyer. El municipi comprèn també els pobles d'Iravals, Quers, Riutés, Sàlit i Sant Pere de Sedret.

Col·laboració: 
MxC
Llegir més...