Situació i presentació
El terme municipal dels Torms, de 13,75 km2, es troba al sector de ponent de la comarca, a l’extrem occidental de la plataforma estructural garriguenca, a la vall mitjana de la riera de Juncosa o Vall Major. Limita amb els termes del Soleràs i l’Albagés (N), Juncosa (NE i E), Bellaguarda (S) i la Granadella (SW i W).
És un territori molt trencat, regulat per la construcció de bancals on s’estenen els conreus. Només al NW hi ha claps de bosc. Drenen les terres, a més de l’estreta vall de la riera de Juncosa, que voreja el poble dels Torms (únic nucli de població del terme), la vall del Salt al S, la vall de l’Oliver, la Vall Cansada i el barranc de Montbellet al N.
Comunica el municipi en direcció NW-SE la carretera local que des d’Albatàrrec va a Juncosa i al coll de Mònecs, on enllaça amb la de Reus a Fraga, que correspon en part a un antic camí de Reus a Lleida, calçada de ferradura per on transitaven ramaders i marxants que anaven de la Marina a les comarques de l’interior. Una carretera connecta el nucli dels Torms amb Bellaguarda.
La població i l’economia
La població ha estat tradicionalment escassa. En el fogatjament del 1365 tenia 17 focs, que havien baixat a 11 vers el 1380 i a 9 el 1553. Al segle XVIII, amb l’extensió del conreu de l’olivera, passà de 38 h el 1718 a 195 h el 1787, i aquest augment continuà fins el 1860 (443 h) i el 1900 (449 h) i encara arribà a 490 h el 1920, però des d’aleshores la recessió demogràfica ha estat constant: 424 h el 1936, 397 h el 1940, 283 h el 1960, 246 h el 1970, 234 h el 1981, 215 h el 1991, 191 h el 2001 i 193 h el 2005.
Els conreus són majoritàriament de secà, i els principals són l’olivera i els ametllers. També hi ha algunes hectàrees de cereals (ordi). Al terme té una certa importància la cria d’aviram, i de bestiar oví. Hi ha la Cooperativa del Camp. El terme municipal dels Torms no forma part de l’àrea de reg de la xarxa del canal Segarra-Garrigues (en construcció).
El poble dels Torms
El poble dels Torms es troba a 476 m d’altitud, a l’esquerra de la Vall Major, dalt d’un tossal. A mig vessant del nucli antic, d’origen medieval, hi ha la plaça Major, la casa del comú i l’església parroquial de Sant Joan Baptista, obra barroca del segle XVII amb portalada ricament esculpida i campanar vuitavat de tres cossos, acabat en cúpula. Domina el nucli un barri mig derruït, i a la part baixa del tossal hi ha les escoles, fetes durant la Primera Guerra Mundial per la Mancomunitat de Catalunya (1916), i un modern Gran Casal, conjunt que evoca el Liceu de Lleida (1913) sota la inspiració del pedagog lleidatà Frederic Godàs. Al nucli antic també es conserven part de l’antiga muralla defensiva i el portal d’accés del final del segle XIX. D’altra banda, a la casa anomenada “Cal Batlle vell” es conserven restes àrabs del segle XII. Al terme municipal han aparegut restes de tombes àrabs.
Tradicionalment, el diumenge després de Carnaval es fa una calçotada popular. La festa major és el primer dissabte de maig, en honor de Sant Joan, i també són festivitats Sant Antoni (17 de gener), Sant Josep (19 de març) i Sant Joan Baptista (24 de juny). Des del 1984 es fa una Setmana Cultural durant la darrera setmana d’octubre, que inclou, entre altres activitats, la matança del porc.
La història
L’origen i la repoblació dels Torms van lligats amb el Soleràs, de la baronia del qual formà part, i amb Juncosa; repoblat per la casa de Cervera, rebé la carta de poblament el 1225 per l’abat de Poblet, que havia adquirit la baronia de mans de Ramon de Miravet el 1224 (aleshores tenia uns 7 caps de casa). Estigué fins a la fi de l’Antic Règim en mans del monestir de Poblet, que havia adquirit la jurisdicció total dels seus llocs i hagué d’allotjar una guarnició francesa (1647) durant la guerra dels Segadors. Estigué sempre dins la vegueria, el corregiment i el bisbat de Lleida, i del partit judicial de la mateixa ciutat llevat de l’època compresa entre els anys 1908-65, que s’erigí el de les Borges Blanques.