i Tornabous | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Tornabous

Urgell
Tornabous
© Fototeca.cat
Municipi de l’Urgell.
Població: 
857 h
[2009]
Extensió: 
24 km2

Situació i presentació

Tot ell són terres planes que davallen suaument des del peu de la serra d’Almenara, que queda al N. Situat a l’extrem NE del Pla d’Urgell, és constituït per dos sectors de dimensions molt igualades. Per una banda, el terme rural de Tornabous és un rectangle estirat en direcció NE-SW, envoltat pels termes de Puigverd d’Agramunt, l’enclavament d’Aguilella (Barbens), Anglesola i Tàrrega. L’altre sector és l’enclavament de Tarròs, que comprèn els termes rurals de la Guàrdia d’Urgell i del Tarròs, i constitueix una llenca allargada que s’estira en la mateixa direcció, entre els termes d’Agramunt, Puigverd d’Agramunt, la Fuliola, Barbens i Ivars d’Urgell (els dos últims pertanyents a la comarca del Pla d’Urgell). La distància mitjana entre tots dos sectors és d’un quilòmetre i els separen exclusivament les terres de Puigverd d’Agramunt.

El terme comprèn els pobles de Tornabous, cap de municipi, la Guàrdia d’Urgell (o de Tornabous) i l’enclavament del Tarròs, centrat pel poble del mateix nom; fins l’any 1949 Tornabous va tenir com a agregat el poble de Boldú, però se segregà per unir-se a la Fuliola. El poble es troba al peu de la carretera C-53, de Vilagrassa a Balaguer, i també el travessa la carretera local d’Agramunt a Bellpuig. Ambdues carreteres el comuniquen amb la resta de nuclis del terme: el Tarròs, en direcció a Balaguer, i la Guàrdia d’Urgell, vers Agramunt.

La població i l'economia

Al segle XVI (1553) a Tornabous es comptaven 5 focs, mentre que la Guàrdia d’Urgell en tenia 13 i el Tarròs 12. Ara bé, en iniciar-se el segle XVIII (1718), les xifres del cens donaven 95 h per a tot el municipi, i al final d’aquell segle, el 1787, la població ja havia remuntat a 199 h. El creixement posterior fou molt gran i el 1860 s’arribà als 735 h. En els decennis següents es donà una lleugera regressió (686 h el 1887), però el 1900 ja tenia 975 h. Vint anys més tard se situava a l’entorn dels 1 400 h i des de llavors la xifra es mantingué estable, amb petites oscil·lacions, sense acusar el trasbals de la guerra civil de 1936-39. Fou a partir del 1950 que la població començà a disminuir progressivament (958 h el 1981, 884 el 1991 i 813 el 2001). L’any 2005 hi havia 793 h.

L’agricultura i la ramaderia són la base econòmica del municipi. Bona part de les terres llaurades són de regadiu; les de secà són les que queden sobre el canal d’Urgell. Els principals conreus són la fruita dolça (pomeres, pereres), els cereals (blat, ordi, blat de moro), l’alfals i l’olivera. D’altra banda, les terres del sector del terme de Puigverd d’Agramunt, que divideix el municipi de Tornabous, són totes propietat dels veïns d’aquest darrer. S'observen, però, unes grans diferències en els conreus dels tres termes rurals que constitueixen el municipi. A la Guàrdia, amb explotacions bastant grans, es dediquen preferentment a conreus extensius: blat de moro, blat, alfals, entre d’altres. Al Tarròs hi ha una superfície fruitera important. I a Tornabous, la fruita és el conreu predominant, amb unes explotacions molt equilibrades quant a superfície, tecnologia i capacitat de conservació, la qual cosa permet de comercialitzar-la adequadament. Hi ha ramaderia de bestiar porcí i aviram.

El sector comercial i de serveis és suficient per a atendre les necessitats de la localitat. Les installacions frigorífiques per a la conservació de la fruita són la principal activitat industrial del municipi.

El poble de Tornabous

El poble de Tornabous (289 m i 524 h el 2005), es troba al sector principal del terme. La casa del comú és una bella mostra de l’estil renaixentista, un palau del segle XVI amb els tres nivells típics: a baix una porta principal amb llinda de motllures i dues finestres petites i senzilles; planta noble amb tres finestres rectangulars i llindes també de motllures; les arcuacions de les golfes són interrompudes al mig per una sèrie de tres arcs més esvelts que la resta, sostinguts amb columnes dòricotoscanes de pedra. A la teulada hi ha ràfec. La construcció és de carreus ben escairats i guarda una simetria estricta. L’església parroquial, d’origen romànic, és dedicada a Santa Maria.

La vida cultural i social del terme és dinamitzada pel Club Espígol, que porta a terme activitats lúdiques i col·labora en l’organització de festes. La població disposa del Museu-poblat ibèric del Molí d’Espígol, un important jaciment arqueològic. La festa major se celebra el primer cap de setmana d’octubre, pel Roser, i l’anomenada festa major petita per Sant Isidre, el 15 de maig.

Altres indrets del terme

El municipi de Tornabous comprèn els pobles de la Guàrdia d’Urgell i el Tarròs , a més d’un dels jaciments arqueològics d’època ibèrica més importants de les terres de Ponent, el Molí d’Espígol , i les antigues quadres de la Pobla i Salaverd .

La història

Sembla que el comte d’Urgell Ermengol IV, després de la conquesta de la quadra, n'encarregà l’organització i el repoblament al cavaller Isart, senyor de Portell. Una font documental ens diu que, el 1139, Ramon Arnal rebé del comte Ermengol VI les quadres de Tornabous i d’Almenara. Una altra notícia confirma que el 1163 Ramon Barrufell deixà a la seva filla Sança i al seu marit Arnau de Falconera el lloc de Tornabous. També és esmentat Tornabous en el testament de Gombau de Ribelles a la seva muller Marquesa de Cabrera, senyora de Montsonís i de les Ventoses, el 1179. El rei Jaume II cedí Tornabous al comte d’Urgell Ermengol X el 1307, juntament amb altres feus. La notícia més completa, la tenim a partir del 1318, quan l’abat Copons de Poblet comprà a Pere Gener el lloc de Tornabous. A partir d’aquest moment el monestir de Poblet tindrà la jurisdicció civil del poble fins al segle XIX i àdhuc el mer i mixt imperi entre 1414 i 1778. Amb tot, sembla que el castell pertangué als Lloria, que el reformaren profundament durant al segle XVI. Cal que deixem constància de la visita que va fer el rei Carles I a l’esmentat castell en algun dels seus viatges.

Pel que fa al Tarròs, immediatament a la conquesta del terme, Ermengol IV, comte d’Urgell, el donà en alou a Guillem Isarn perquè es fes càrrec de la defensa i el repoblament (1080). L’any 1381, el castell del Tarròs pertanyia a l’abadessa de Santa Cecília, possiblement del monestir benedictí de Santa Cecília d’Elins (Alt Urgell), suprimit el 1383. La seva especial ubicació, enmig de dominis pobletans, implicà que fos comprat pel monestir. L’any 1414, com s’esdevingué amb la resta de les senyories del Pla d’Urgell, l’abat Martínez de Mengucho en comprà el mer i mixt imperi. Altres fonts ens parlen de Pere Companys i Jaume Balaguer com a procuradors d’Onofre d’Alentorn, senyor del Tarròs i de la Baronia de Rialb, vers el 1531 (sembla que el poble no pertangué permanentment a Poblet, com els seus veïns). El 1778 tornava a ser jurisdicció pobletana, encara que posteriorment pertangué als marquesos de Barberà, fins a l’abolició de les senyories l’any 1833.

Col·laboració: 
TLlC
Llegir més...