Es formà a Llotja i el 1901 anà, pensionat, a Madrid. El 1903 exposà a la Sala Parés de Barcelona, on tornà a exposar el 1904 i el 1905, any en què il·lustrà Les tenebroses , de Rafael Nogueras i Oller, i anà a París. Allà concorregué al Salon des Humoristes (1907), al Salon d’Automne i col·laborà a Le Rire . Malgrat residir a França —singularment a Bézu-Saint-Elois (Normandia)—, no es deslligà de Catalunya, on il·lustrà les cançons infantils de Narcisa Freixas (1906) i publicà el llibre Els dolços indrets de Catalunya (1910), amb texts de Joan Maragall i Francesc Sitjà. Exposà a la Sala Reig (1909) i des del 1913 ho féu habitualment a les Galeries Dalmau (1914, 1916, 1924 i 1926), de Barcelona, on el 1916 presentà dibuixos de tema bèl·lic a les Galeries Laietanes. El 1917 exposà a Bilbao. Il·lustrà els Contes d’Andersen (1918), traduïts per Josep Carner. Des del 1914 residí a Flanvancourt. Assolí un estil senzill i clar que, si a París estigué al servei d’una temàtica mundana, a Catalunya se centrà habitualment a reflectir una placidesa polida i intimista, que li valgué el nomenament oficiós de noucentista per part de Xènius el 1909.
Interior amb piano , de Pere Torné i Esquius
© Fototeca.cat
Dibuixant i pintor.