Convers del judaisme, fou dominicà i provincial de l’orde a Castella (1417). Teòleg papal al concili de Basilea (1432) i mestre del Palau Pontifici (1435), fou bisbe de Palestrina, Sabina, Cadis, Ourense i Lleó. Partidari de la reforma eclesial, la seva eclesiologia fou fonamentalment primacial. Escriví unes quaranta obres, vint-i-set de les quals foren editades. Al concili de Florència influí en la postura de Bessarió.