Més conegut en la forma Torra, fou llatinista a la Universitat de Barcelona i el 1650 ja era jubilat. El 1640 publicà el Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus verborum ac phrasium, dedicat a Josep Jeroni Besora. És un copiós diccionari català-llatí amb disposició alfabètica del lèxic, amb alguna influència del d’Antoni Font. Partí del Thesaurus del jesuïta Bravo i és la primera obra d’aquest tipus que fa servir l’ordre alfabètic.
Fou objecte de nombroses edicions; se’n feu una el 1650, i el 1653 una altra d’ampliada i corregida; posteriorment n’aparegueren com a mínim sis més, la darrera datada a Vic el 1757. Aquestes últimes inclouen al final unes indicacions sobre ortografia catalana, que no són, però, obra de l’autor.