Fou professor de gramàtica a la Universitat de Barcelona i el 1650 ja era jubilat. El 1640 publicà un diccionari català-llatí, el Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus, dedicat a Josep Jeroni Besora, que és la primera obra d’aquest tipus que fa servir l’ordre alfabètic. Fou objecte de nombroses edicions; se'n féu una el 1650, i el 1653 una altra d’ampliada i corregida; posteriorment n'aparegueren com a mínim sis més, la darrera datada a Vic el 1757. Aquestes últimes inclouen a la fi unes indicacions sobre ortografia catalana, que no són, però, obra de l’autor.