Torreblanca

Torreblanca

© Fototeca.cat

Municipi de la Plana Alta, a la zona costanera del N de la comarca, al límit amb el Baix Maestrat.

Cal distingir-hi tres zones geogràfiques i econòmiques: la més interior i elevada, on encara arriben els darrers contraforts de la serra del Desert de les Palmes (turó de les Maleses, 239 m alt.); el raiguer i els al·luvions quaternaris; i el sector litoral de torberes i aiguamolls (el pantà del Prat), prolongació cap al N dels estanys del pla d’Albalat. L’agricultura hi ha experimentat una transformació radical des de mitjan s XX: hom ha abandonat els bancals de muntanya, els garrofers del secà pla han estat substituïts per ametllers i tarongers, i el regadiu ha ocupat una gran part de les terres baixes. Hi ha 1 640 ha de regadiu (650 d’hortalisses, 450 de tarongers), 635 de conreus de secà, especialment garrofers i ametllers, i unes 700 de muntanya o d’aiguamolls improductius. Comença a desenvolupars’hi la indústria del moble, així com les installacions turístiques de la costa (Torrenostra, antic barri pescador). Hi ha 7 establiments hotelers amb 280 places, 17 apartaments i 2 càmpings amb capacitat per a 594 persones, el 1987. El 44% de la població activa treballa en l’agricultura i el 9% en la indústria. La vila (5 308 h agl [2006],

Vista de Torreblanca, amb la cúpula de l'església de Sant Bartomeu

© CIC-Moià

torreblanquins; 31 m alt.) és situada en un pla, al peu dels turons. Es formà al voltant de la plaça de l’Església i del carrer de Sant Antoni i s’ha desenvolupat tant en direcció a la mar (carrer de la Mar) com endins, cap a la carretera general i el cementiri. L’església parroquial (Sant Bartomeu) és neoclàssica amb frescs d’Oliet al sostre; conserva una pintura de Josep Orient (s. XVII) que representa l’expedició de rescat organitzada el 1397 amb galeres de València i de Barcelona per tal de recuperar la custòdia enduta pels pirates nordafricans (des del s. XIV al XVII les incursions de pirates foren un perill constant). El bisbe de Tortosa atorgà el 1576 una carta de població a fur de València. L’expansió agrícola i demogràfica ha estat, a més, fins fa poc, dificultada pels aiguamolls palúdics. Dins el terme hi ha el santuari del Sant Crist del Calvari.