S'hi estipulava la fi de les hostilitats entre catalans i castellans pel Regne de Múrcia i atribuïa a Jaume II de Catalunya-Aragó la possessió definitiva de Guardamar, Elx (amb el port de Santa Pola), Elda, Novelda i Oriola, amb llurs termes, dependències i annexos, i també la ciutat de Cartagena (renunciada poc després per Jaume II a canvi del castell d’Alarcón per al seu gendre, l’infant Juan Manuel). La concòrdia configurà definitivament el País Valencià (llevat d’algunes rectificacions posteriors) i suposà l’anul·lació del tractat d’Almirra del 1244. La imprecisió del text de la concòrdia obligà a celebrar converses a Elx, l’any següent, entre representants dels dos monarques, per tal de fixar els límits.